L’inconscient –perdó!–, el subconscient et fot males passades. M’explico. Divendres 23, últim dia laborable, em desperto d’hora. Per fer temps, miro la bústia del correu. Tinc l’avís d’un nou vídeo d’un canal a què m’he subscrit. Abans d’entrar a la feina, passo per la biblioteca. Vaig d’esma a la secció de bibliografia. En trobo dues que em fan gràcia: Confesiones de una vieja dama indigna d’Esther Tusquets i una altra.

Em presento a la feina. La companya em cedeix la taula. Entrelluca els llibres i, encuriosida, em demana què vull llegir durant les vacances. La cara li queda glaçada quan li ensenyo la primera portada. Ja sé que no cal que m’excusi i que li expliqui un reguitzell d’anècdotes personals. El primer tintín que vaig tenir, una sèrie que em va fascinar i l’encàrrec patern:”abans d’estudiar llinatges aliens, cal que et sàpigues el de casa”. Em vaig haver d’empassar tot un juliol un llibre d’història –crec que una adaptació infantil d’una obra de Ferran Soldevila–, amb unes il·lustracions fascinants, editat per Ariel.

Què n’he tret, de la lectura? D’entrada, m’ha estranyat aquesta dèria de la gent de casa bona de fotre sobrenom a la progenitura. És l’única mostra afectiva que es tenen: del Bubi de la reina Cristina d’Hasburg al seu fill o que la seva filla fos coneguda per la Polla, el Bebito (nebot d’Alfons XIII i germanastre de María la Brava). Em ve al cap el que em deia ma mare quan veníem de casa d’algun company en què tractava els seus pares de papà i mamà.  Se’n fotia mussitant: “Mamà, Pepito me ha pegado!”La segona conclusió és que per molta sang blava els ragi per les venes no deixen de ser vulgars mortals. Un exemple: les sogres no suporten les joves i les joves tenen tírria a les mares dels seus regis esposos. Diverteix els comentaris que despertaven la separació entre Alfons XIII i la seva dona. No explica que Glenn Close es podía haver inspirat en la princesa britànica per bastir el seu personatge. Feia tot el possible per mortificar el seu marit. Per això va aceptar ser la padrina de l’actual Príncep d’Astúries. Finalment, m’ha sorprès bastant que només els amoïna tenir descendència, però no es preocupen per preparar la successió. Aboquen tots els esforços en el primogènit. Ara bé, si fa llufa fes-te fotre! Com a súbdit i patrocinador, potser és el primer que s’hauria d’exigir.