A mesura que anava celebrant la cloenda de curs amb cada grup, vivia dos sentiments contradictoris. D’una banda, notava una enorme satisfacció d’haver contribuït, més bé o més malament, la cohesió entre vosaltres. Alguns confessàveu què us havia contribuït personalment el curs. D’altra banda, m’entrava una tristor i una enyorança pel fet de perdre-us. Atès que la majoria expressàveu el desig de no perdre el contacte ni entre vosaltres ni amb el català, vaig tenir la pensada crear un bloc.

Potser us hagi estranyat el nom. Tal com fa Albert Espinosa en el seu article cada diumenge a “El Periódico” —que no cal dir que us el recomano—, us l’explico després de plantejar-vos la primera feina: escriure un comentari proposant un nom per a aquest bloc i si és us sembla bona la idea.

La majoria de vegades que trec a passejar la gossa, escolto música. Aquests dies de comiats, ja podeu comptar què escoltava: Coser y cantar d’Antònia Font o el disc següent: una recopilació de Jimmy Scott, de qui m’agrada escoltar molt la versió que fa de Nothing compares U2 i Jealeous Guy ; però té una cançó que m’hipnotitza: The Sycamore Tree. Pertany a la banda sonora de la pel·lícula Twin Peaks: Fire Walk with Me.

Així doncs, d’un bon començament volia que coneguéssiu aquesta cançó. Després vaig pensar que la filosofia que hi ha en un bloc es pot ben comparar amb un arbre. De moment, he començat plantant la llavor. Desitjo que els vostre comentaris siguin les branques d’aquest arbre.

A veure si sé penjar-vos els àudios i el vídeo de la cançó.

Advertisements