Ahir a la tarda es va produir un conflicte amb una alumna. Es va negar que l’ajudés a resoldre un ítem d’un exercici de morfologia verbal. Em sembla que l’espurna que em va fer saltar va ser el comentari que va amollar: “Passapalabra, Jaume, abans m’ho de mirar en el llibre!”.

Fa més de tres setmanes que només sento aquest comentari.  Correspon a alumnat repatani. És a dir, alumnat gens motivat, que ve forçat -no sé per què-, que només et saben respondre que “s’han de mirar abans les coses”-però que no ho fan-, també es violenten si els fas intervenir i participar -com la resta de companys- a classe.  Volen passar com més desapercebuts millor.

Per entendre millor aquesta etiqueta d’aprenent, us deixo aquesta presentació que vaig fer:

Segurament que l’alumna d’ahir, després de dos mesos sense venir, es va trobar perduda i els remordiments la corsecaven perquè ja estem a les acaballes.

Em va semblar  una falta de respecte vers els companys i cap a mi. Em va destarotar bastant, però vaig poder continuar la sessió però amb certa tensió. Potser m’havia d’haver calmat i haver-la entesa. Potser havia d’haver estat més ràpid i encertat i haver-li plantejat alguna situació anàloga en què se sentís igual que jo. Potser em demano massa després d’haver passat per un cap de setmana estogador.

Estaria bé col·leccionar “cleques universals”. Aquí en teniu una:

Advertisements