Hi anava bastant refiat. Si l’anterior havia anat bé, per què no podia passar el mateix? Però, miop com sóc, l’atzar m’anava fent petites advertències. Em vaig deixar el necesser, per tant vaig haver de renunciar a la sessió matinal de piscina. Tenia previst una sessió final de relax: tolls i jacuzzi. Fes-te fotre! Em vaig resignar a esperar l’hora llegint Los miserables. Així doncs, vaig anar a Sant Boi amb la música a tota castanya:” per motivar-me , saps” –com diria el meu fill. Arribo i aparco del cotxe. Només baixar-me’n que noto el turmell artrític que em fot un mal horrorós. Recordo si han anunciat pluges per avui. Contemplo el cel. No hi ha cap negror amenaçadora. Il·lús…

Frisava per arribar i asseure’m a llegir. Estava en un moment clau. La crisi de Javert. Si al començament presenciem el conflicte intern de Valjean que es debat si presentar-se a les autoritats com a expresidiari fugat. Ara és l’inspector de policia que no entén com és que ha deixat escapar l’objectiu de la seva vida, la seva presa. Se sorprèn d’aquest moment de feblesa. L’altra cara del mirall. Promet l’episodi. Però es presenten el dire i una companya a esmorzar. Finalitza la sessió de lectura.

Vaig a començar la reunió: repartint targetes per formar equips de treball. Esclata la tamborinada. El Comitè de la Veterania es planta. La portaveu qüestiona la metodologia de treball. “Si som quatre gats per què hem de perdre el temps fent grups i regrups”, planteja. Suggereix que es pot comentar tot en veu alta. Amenaça que si continuo així abandona la reunió. Les altres, com si fos el cor d’una tragèdia grega, assenten. Crec que els primers minuts d’aquest vídeo són il·lustradors. Els xiscles que podeu sentir són les respectives morts de la reunió i de l’ESETet.

Així doncs, la revolta de bruixes era el deute pendent de la reunió anterior: havien quedat en evidència i no els havia fet costat amb el tema del seguiment del curs (20 punts) –prometo una entrada sobre aquest tema. La venjança és un plat que serveix fred.

Vaig reconduir com vaig poder la reunió. Ja des un bon començament els va costar recordar per què havíem establert dos objectius en la reunió (hi falta la convocatòria). No s’havien adonat que en la convocatòria hi havia plantejades dues qüestions que eren els objectius de la sessió? No recordaven de què havíem parlat en la reunió anterior?

La idea d’elaborar un mapa sobre la correcció va anar prou bé. Em va semblar entreveure rialletes de cert se-me’n-fotisme, però aquest és el que vam saber elaborar (MAPA CONCEPTUAL DE LA CORRECCIÓ). A mesura que anàvem formulant preguntes per elaborar el mapa, es va obrir el debat però liderat pel Comitè. Van reconèixer que no hi havia cap problema. Ho confessava, precisament amb aquesta alegria,  la persona que un mes abans havia declarat que prendre la nota de curs comportava més feina (anem adobant el camí per als 20 punts) i que no  donava a l’abast. A més,  va reconèixer que havia d’assumir una correcció setmanal! Era per llençar el barret al foc! S’havien llegit l’acta de la reunió anterior? S’havien llegit la convocatòria amb  els objectius de la sessió?

De totes maneres, vaig poder exposar la presentació que havia trobat de Daniel Cassany.

Hi va haver més debat comunitari, però que no vaig ser capaç de recollir cap conclusió. Ja vaig confessar que em veia incapaç de redactar-ne l’acta. Què em va sorprendre?

  • Ara ja no hi havia cap problema. Si més no, calia acordar per a què han de servir els refotuts 20 punts
  • La persona esmentada més amunt s’adona que no donava l’abast amb les correccions perquè xerrava molt amb els seus companys de servei. (Evito fer-ne una anàlisi PNL)
  • Tot i que una tècnica assumeix que vol agilitar la tasca de la correcció, la companya s’hi solidaritza dient-li que si reduís un grup ja no aniria tan estressada.
  • No es pot fer reunió en l’últim dia de curs. És clar és millor que me ‘ls emporti a PortAventura, no? Així ho celebren l’institut dels meus fills.
  • Algú deixa anar que potser fa por experimentar novetats perquè no se sap com s’han d’aplicar…

Pel que fa a la nova proposta del calendari, els va agradar que hagués incorporat una sessió més. Qui va qüestionar tant la metodologia cooperativa, es va delatar que havia aplicat el que s’havia dit en el seu grup quant a l’administració de la prova homologada.

Què me’n duc d’aquesta reunió?

No hi ha consciència d’equip o de comunitat pel que fa al Comitè. Així doncs, cal que hi perdi temps o el dediqui al vertader equip?

Com és que hi ha un grup que només aconsegueixen debatre un punt mentre que un altre acorden conclusions del punts que han de tractar en menys de dos minuts?

Que m’he de replantejar la correcció dels de distància. Els comentaris que han escrit és la prova de la inutilitat de la correcció de l’escrit.

Mostres de solidaritat i d’afecte  per part de la Baronia (amb qui puc comptar), tot i que els vaig metrallar mímicament a la sortida de la reunió. Em van esbroncar. Segons aquest grup, havia d’haver plantat cara al Comitè i imposar-los de treballar en grup. Van reconèixer que ara les reunions eren més pràctiques i  participatives.

  • Algú ja m’ha reclamat la presentació de la correcció.
  • Tinc dues reunions individuals amb dos tècnics per treballar l’autoavaluació del professorat.
  • La URL d’una coacher sobre conducció d’equips i resolució de conflictes.

Per tant, m’ha d’afectar tant que una minoria es negui a participar i que es cregui que té la paella pel mànec? Mentre dono voltes a aquestes preguntes, em vénen ganes de sadollar la venjança. Els puc proposar de fer un lipdub, ara que després de les clatellades que ha rebut la consellera Tura, m’estan passant les ganes.

De moment, aquestes són les opcions. S’accepten altres recomanacions. Jo em decanto per l’última. Com fa l’Albert Espinosa en els seus articles d'”El Periódico”, us n’exposo al final els arguments.

  • .

Crec que m’he guanyat amb escreix la beatificació. Hauré de consultar el llibre geneològic. Cada vegada estic més convençut que el meu cognom patern no és d’origen navarrès sinó llatí. Vés a saber quin avantpassat es va deixar birlar la CON-SO-NANT O-CLU-SI-VA DEN-TAL que no sona.

Anuncis