Feina feta: sessió acabada. I em passa com quan finalitzes un curs. Inicies un procés de dol. Has deixat anar el llast de la tensió dels darrers dies i de les darreres hores. Així doncs et despertes ressacós, l’eufòria es va esvaint, sents al cap una pluja fina de les coses que podries haver dit… i que no ho vas fer.

Què vaig sentir?
Al començament molts nervis i moltes ganes d’anar-me’n (i després de gran vull formar part de Casal Rock!). Un cop em va haver presentat la Carme, vaig haver d’arrancar… i quina arrancada!  Però em vaig sentir molt còmode i m’ho vaig passar molt bé, tant que tindria ganes de presentar-me de nou a l’aula, però per viquejar (wikejar?). També us he de confessar que des de dilluns a la tarda us envejo perquè es percep que s’ ha establert  molt bona química des que vau començar.

Com que estem en família,em puc sincerar: em van emprenyar les piulades. Però és el maleït llast academicista. Com  consta de desprendre’ns-en. Ara penso que vam desaprofitar una bona oportunitat d’haver aprofitar la interferència  com a recurs didàctic (tot i que la Carme ho va començar a fer). Hauria estat bé que algú anés piulant les idees més importants de la sessió, els conceptes i les “xorrades” perquè m’hauria anat de fàbula (com diu ma mare) per redactar aquesta entrada. Carme, gràcies per fer-me veure que les actes poden ser piulades de l’alumnat.  No som conscients del tot de les possibilitats que permeten les TIC, però ja les anirem caçant. Ens cal temps. Com és que som pacients amb els alumnes mentre que no ens ho permetem quan aprenem nosaltres? (vinga, una altra fuetada academicista)

Havent acabada la sessió, em vaig penjar. Em va quedar un somriure postcoital.  Mireu com anava que havia de fer un encàrrec a l’altra punta de Barcelona. Ni vaig notar la calor ni la xafogor que feia! Això sí, em vaig anar a prendre una canya ben fresca a la vostra salut. Quina delícia! Les sorpreses no s’havien acabat. Vaig decidir anar a dinar a Tallers, 76. És un restaurant molt petit que teniu al darrere de Click & do. És d’una gent valenciana força trempada. Us recomano l’arròs al forn, tot i que després no serveixes per a res. Estava cansat, però havia d’esperar la dona: havíem decidit anar al cine. Li anava a proposar de desfer el pla, però hi vam anar. Vam triar Mother and child. Una altra delícia! És idònia per fer neteja de sacs lacrimals i fosses nasals. Espero animar-me a fer-ne una altra entrada sobre aquesta pel·lícula. Ara no vaig parar de pensar en la sessió i quantes escenes servien per il·lustrar idees que havíem parlat al matí. Ja és malaltís, però la protagonista podria utilitzar un bloc, no? Però canviaria tota la trama del film.

M’agradaria continuar descrivint-vos què hi havia a la rebotiga de la sessió d’ahir; però és tard, fresqueja i em queda poca bateria tant personal com del portàtil. Espero llegir comentaris vostre per orientar millor la sessió que repetirem a l’octubre. Us deixo amb els meus ídols televisius; bé, en aquest cas, femenins. Mireu si no n’aprenen! Compareu la interpretació de les àvies  amb la de la versió original. Que vagi de gust!

Advertisements