http://www.flickr.com/photos/jaumedurgell/441515071/No m’he de discuplar.Finalment, he decidit –jo també tinc dret a decidir!– no anar-hi.  Una sobrecàrrega muscular a la planta del peu –esquerre, eh!– m’ha obligat a quedar-me a casa. No paro de llegir piulades de la manifestacfió.

D’entrada, quan a casa ens vam plantejar si hi anàvem, ja em va sortir el Dr. No. Ja sé que ha estat un contraargument en molts blocs, però si cada vegada em decep més la classe –fixeu-vos, ja són una classe social  ?!– política. Aquesta setmana m’ho han demostrat. No hi he anat per no haver de seguir-los. Ens tenen per bèsties maselles de ramat. Només comptem amb nosaltres quan els convé. Doncs se’ls ha de dir que prou. Hem de persistir i demanar-los responsabilitats. Si no serveixen: que pleguin! (Despertaran el meu petit Jan Laporta que duc dins). És el que hauriem de reivindicar la societat civil (gràcies per aquest eufemisme).

Mentre prenia la fresca, pel cap em venien dubtes. Com pot presumir l‘Artur Mas que ell serà on ha de ser.  Avui darrere de la pancarta , però com és que ningú no li recordar que va anar a Madrid per negociar articles, que havia aprovat el Parlament. Com pot qüestionar José Montilla la capçalera de la manifestació i declarar que Espanya té un problema. Com és que en un sistema democràtic el president estatal pot omplir-se la boca que és el president d’un estat plurinacional i que havia d’aprovar l’Estatut que volguéssim els catalans. Com ha pogut anar torpedinant tots els presidents de la Generalitat que molesten. Primer va ser Pasqual Maragall. Compto que el proper ara passeja pel Passeig de Gràcia. Qui el substituirà? La que tenia un compromís social a Salamanca? Què passarà a partir de demà? Com pretenem recuperar la dignitat? Quina? És que la vam recuperar en algun moment? el que perdrem molts és el nostre minso poder adquisitiu, gràcies a la inòpia i inoperància dels que encapçalaran la manifestació.

Tenen raó de refregar-nos aquests dies per la cara el toro. Sabeu per què? No és pas per animar la Roja sinó per recordar-nos el que hem estat sempre: cornuts i a pagar el beure! Així doncs, que no comptim amb mi; com no hi han comptat des de fa temps: voto en blanc. No n’hi ha prou de declarar-nos moralment exclosos de la Constitució, sinó que potser hem de fer-nos partidaris de la insubmissió . Qui  ho liderarà?

M’hauria agradat penjar el començament del concert de Lluís Llach al Camp Nou, ara que en recordem el vint-i-cinquè aniversari. Però només n’he trobada aquesta que il·lustra millor aquesta entrada.

Anuncis