Resum de l’últim article de Joan Solà
Joan Solà escriu el darrer article primer fent un balanç de la seva col·laboració periodística. Després valora el que li ha comportat. Defensa el relleu generacional per diferents motius: perquè la joventut està ben preparada, aporta un punt de vista diferent i perquè, inexorablement, és un signe de progrés. Finalment, conclou animant els lectors a seguir apostant per mitjans de comunicació en català, a interessar-se pels consells lingüístics i , evidentment, li agraeix el seu suport. (76 paraules)
la rebotiga 
Novembre 3, 2010 at 14:47
Per algun motiu, el resum sempre ha estat l’exercici que més m’ha costat de fer i la veritat és que si m’hagués tocat fer-lo d’aquest article sé que les hagués passat ben magres.
La teoria és fàcil: resumir implica captar l’essència d’un text; però que n’és de difícil quan en trobes un que tot ell és perfum!
Novembre 3, 2010 at 14:47
Com diu la Montse, saber resumir és un art (i no menor).
En un moment en el qual correm el risc de quedar sepultats per la quantitat d’informació que ens envolta, saber-ne treure la medul•la és una virtut.
Cert és que hi ha textos que són de més fàcil resum que d’altres, però el que en sap en sap.
Aquesta és una habilitat en la que s’hauria d’insistir de manera insistent i amb insistència a les escoles.
Novembre 3, 2010 at 14:47
Si us expliqués… Tinc el fill de baixa perquè no es veu capaç de superar el 2n de batxillerat. Avui li he fet valorar els primers resums que hem fet. I no puc comentar gaire més perquè hi ha roba estesa…
Aviso que potser alguna entrada vostra serà material didàctic…
Per cert, us recomano “la Contra” d’avui, entrevista a Sir Kevin Robinson. Ha estat material terapèutic familiar.
http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html
Gràcies pels comentaris, però no crec que sigui un bon resum. El meu fill hi ha detectat algun problema. Sort que està malalt!
Novembre 4, 2010 at 14:47
Molt bo l’enllaç.
En el seu moment ja havia llegit sobre la revolució del “senyor” Pol Pot i els Jemeres. El que he llegit és com la traició a la il•lusió de tot un poble del qual hi varen acabar morint centenars de milers de persones d’una manera cruel i inútil.
Això del fill a més de preocupant fa molt ràbia. És frustrant que un fill tingui problemes d’aquesta mena.
Alguna cosa no funciona en el sistema. No dic que els nens i nenes vagin cantant i contents a l’escola o a l’institut, però tampoc que tinguin tants problemes. Si més no en el si de famílies i en entorns “normals”, en el sentit de que es poden sentir estimats, recolzats, que no passen gana ni situacions similars i que tenen al seu voltant persones que estudien, llegeixen, parlen, escolten… Ànims, segur que no serà res més que un “atac” de responsabilitat o un excés d’exigibilitat per la seva part.
Novembre 5, 2010 at 14:47
Tomàs, ja m’ho temia!! L’enllaç és de la Contra; per tant,deus entrar a la del dia que ho mires. Jo em referia a l’entrevista a Sir Ken Robinson, un pedagog (?) britànic que qüestiona l’ensenyament tradicional. Defensa un sistema educatiu en què potenciï la individualitat de cada alumne. Compto que creu amb la diversitat d’intel·ligències de Howard Gardner.
Et recomano aquest vídeo:
http://video.google.es/videoplay?docid=-9133846744370459335#
Novembre 3, 2010 at 14:47
Chapeau per Sir Ken Robinson. Tanmateix, ara no et dediquis a sortir a fumar al passadís, eh! 😉
Novembre 3, 2010 at 14:47
No!! De moment, he mirat de fer entendre al meu fill que està bloquejat perquè li intenti que sigui un mediocre. Jo he après realment quan vaig descobrir que la meva tasca era fer cas de la intuïció i provar-ho.
No és per penjar-me la medalla, però hauries creat el bloc si me n’hagués anat al passadís a fumar?
Novembre 4, 2010 at 14:47
Ja li pots dir al teu fill que li tinc una saníssima enveja: si ja és prou dificil que et surti de dins l’impuls de fer cas de la intuïció i provar-ho, trobar-te aquest missatge dins de casa ja és gairebé impossible (si més no a la meva).
I diria que tens raó. L’encoratjament, aquest acte de fe que fins i tot els ateus necessitem de tant en tant, no sé si me’l podies haver enviat des del passadís, però en tot cas hauria estat una mica incòmode (quin mal a la gola!).
Novembre 10, 2010 at 14:47
Ara ja ho he entès. Disculpa! Soc així de desastre.
He vist el vídeo sencer, bé, és que és una peça per guardar. Quina enveja d’aquestes persones que saben estar així en públic i ser capaços de construir un “discurs” amb contingut, amb missatge, amb gràcia i amb talent. Captivant el públic des del principi i portant-los volant fins a les conclusions.
Què important és tot el que planteja!