M’havia promès no fer servir més les metàfores per exemplificar el contingut d’una entrada, però veig que no ho puc evitar. Mentre barrinava com començar aquest article, m’ha vingut al cap aquesta escena . Espero que quan hàgiu acabat de llegir l’article no m’aüqueu. Ja veig que no tinc prou domini de fer servir la metàfora com a recurs didàctic, després dels comentaris i alguna reacció que ha originat les dues entrades anteriors.

Fa més d’una setmana vaig tenir un petit conflicte amb una companya de feina. Em va estranyar el seu raonment, però em va sorprendre encara més la meva resposta. Vam actuar de la mateixa manera: esverant-nos davant una adversitat o aïrant-nos perquè no es complien les nostres expectatives. He de demanar disculpes perquè les dues anècdotes que relato són totalment inventades. Però us he d’agrair els vostres comentaris perquè tots són molt interessants . Vaig mirar de  fer les corresponents piulades advertint que els fets eren ficticis. Comptava que amb la categoria i les diferents etiquetes en guiaria la lectura.  Per alguna valoració que m’ha arribat particularment,  he conclòs que he de planificar molt més els articles. Aquesta vegada poden estar prou tranquil·les les meves alumnes del nivell D perquè no hauran de valorar dues entrades meves de cop.

La picabaralla es va deure a les contradiccions i els dubtes que ens aboca l’avaluació quan volem incidir més en el caràcter formatiu o  regulador que no pas en el de sumatiu o qualificador —potser que reservi aquest tema per a un proper article–.  Aquesta és la línia de reflexió i treball que hem emprès al Centre. Ens calia establir uns criteris avaluatius. Per això hem aprofitat l’avinentesa per aprofundir en una avaluació que sigui més  formadora, que ajudi l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge, tal com recomana Neus Sanmartí. Aquesta companya qüestionava la continuïtat de determinats alumnes.Els creia incapaços que superessin els exercicis eliminatoris de la prova que tindran a final de curs.

Em vaig esverar perquè la seva consulta s’allunyava del nostre objectiu.  Em semblava que d’entrada ja els condemnava al fracàs. Però també mostrava inconscientment un pànic per si la’n responsabilitzava. És una persona que s’exigeix molt cada dia. S’hi escarrassa de valent. Inverteix hores preparant tant les sessions com elaborant materials. Per tant, és natural que se senti decebuda amb qui creu que no progressa adequadament. Desaprofiten tota aquesta energia. N0 s’esforcen a aprendre  De la mateixa manera vaig reaccionar jo amb ella.  Em va semblar que amb el seu comentari llençava a les escombraries tota la labor d’aquest curs. De què havien servit les extenses hores de preparació de les sessions de treball, de consultar bibliografia, d’esbossar el projecte, d’acordar diferents actuacions perquè ens  convencem que l‘avaluació ha de motivar i no pas setenciar?

Comentant l’incident amb una altra companya, em va recordar que tothom necessita el seu temps per aprendre, per apropiar-se de  nous continguts o bé de reformular conceptes adquirits. És a dir, es necessita temps per canviar –aquest matí he llegit la mateixa reflexió en el llibre d’Eduard Punset— . El canvi no deixa de ser el final d’un procés d’aprenentatge. Quina lliçó, oi?  Vet aquí com em vaig empescar l’anècdota del meu fill. Vaig voler relatar com es pot sentir un alumne davant el  fracàs  –que dictaminem els docents– del seu aprenentatge.  És curiós perquè tothom tasta, en un moment o en un altre, aquesta amargor. Arran dels diferents comentaris, em va venir una altra idea al cap: per què no n’escrivia una altra des de l’altre punt de vista? Dissabte acompanyo el fill a bàsquet. L’endemà tinc un rampell. Així neix La derrota –tot i que els títols previstos d’entrada eren Li cal un/a coaching? i L’entrenador.

Per tant, ja miraré de planificar i de contextualitzar millor les entrades a partir d’ara. Prometo pensar-m’hi dues vegades quan vulgui tirar de veta de les metàfores.  A més, hem de recordar que cal que ens posem de tant en tant en la pell de l’alumnat. Proporciona una bona perspectiva per millorar la nostra tasca docent. Aquest és el meu pla de millora.  Ara haureu de ser vosaltres qui vetlleu per si el compleixo.

Anuncis