Ahir, sessió de presentació per al nou alumnat de la modalitat a distància. Anem donant feina als sismògrafs interns.

D’entrada, ja m’havia adonat d’algunes contradiccions que cometia. No tenia sentit que em tornés ximple reproduint la documentació que l’endemà els hauria de passar a través del correu electrònic.  Això m’ha servit per establir el primer objectiu: suprimir les impressions en paper. En conseqüència, me les havia d’empescar per tractar les qüestions habituals, sense caure en la mania de les tedioses reunions informatives. Per tant, recordant sesions anteriors en què ja incorporava el que apreníem al taller de pràctica reflexiva, vaig muntar la sessió.

Els vaig donar cinc minuts perquè apuntessin les preguntes que em volien fer. Els vaig fer complementar les preguntes amb la persona que tenien al costat. Finalment, vam formar petits grups per triar-ne un parell. Mai no em deixa de sorprendre perquè mentre em passejava per l’aula observava com s’aclarien entre ells alguns dubtes. Fam fer la posada en comú elaborant un mapa conceptual a la pissarra.

Un cop fet això, els vaig repartir el mapa que havia elaborat prèviament. Potser algú s’esverarà perquè no segueix el criteri habitual, sinó que a la inversa. Cada nòdul s’acaba amb una pregunta. Mentre el preparava em va venir al cap aquest personatge. Vaig organtizar de nou  tants grups com qüestions. Cada grup s’havia d’encarregar de respondre una de les preguntes. Vaig percebre un petit murmuri. Els vaig fer adonar que en l’activitat anterior ja s’havien aclarit alguns dubtes entre ells. Vam assentir amb el cap. No els va quedar cap més remei que continuar la tasca. Vam fer una roda en què cada grup explicava la seva resposta.

M’hauria agradat explicar-los l’anècdota següent que me l’havia explicada la protagonista al matí.

El curs passat li van proposar de fer unes substitucions en un grup de ioga. D’entrada, s’hi va negar perquè se sentia incapaç d’assumir aquest encàrrec ja que va patir diferents operacions en la zona pèlvica Així doncs, es veia bastant limitada per afrontar la tasca. Tot i així, va acceptar.  Va confessar la seva limitació al grup. Les alumnes la van acceptar perquè temien que no tindrien cap més monitor.  Sabeu quina és la valoració que en van fer les dues bandes? Van aconseguir fer tots els exercicis que es proposaven, cosa que amb l’anterior professor no passava. Per què? Doncs es va crear una sinergia entre la monitora i el grup. Les alumnes van veure que la professora tenia unes condicions físiques molt similar a les seves. Per tant, es van adonar que si ella s’esforçava, també elles podien fer el mateix procés. Per la seva banda, aquesta amiga va veure que cada vegada adquiria més elasticitat i va resistir les objeccions inicials.

Al final els hauria demanat què en treien d’aquesta història. Aquesta narració ha servit per acompanyar l’excel·lent presentació d’Ana Basterra

<div style=”width:425px” id=”__ss_5718702″> <strong style=”display:block;margin:12px 0 4px”><a href=”http://www.slideshare.net/AnaBasterra/mis-alumnos-y-alumnas-para-aprender-a-ser-competentes-tiene-que&#8221; title=”Mis alumnos y alumnas para aprender a ser competentes tienen que…” target=”_blank”>Mis alumnos y alumnas para aprender a ser competentes tienen que…</a></strong> <div style=”padding:5px 0 12px”> View more <a href=”http://www.slideshare.net/&#8221; target=”_blank”>presentations</a> from <a href=”http://www.slideshare.net/AnaBasterra&#8221; target=”_blank”>Ana Basterra</a> </div> </div>

És un bon material per respondre la pregunt: com trobo el camí per aprendre? cosa que amoïna qui s’estrena en la modalitat a distància.

Va ser una bona idea penjar el curtmetratge Validation, conegut gràcies a Fernando Justicia. Es notava qui l’havia vist per la bona predisposició que mostrava i com es va entusiasmar amb la sessió.

També em vaig adonar que en la primera posada en comú els diferents components del grup descobrien que eren companys però de graus diferents.

Atac de guardiolitis: els vaig calmar assegurant-los que si feien les activitats i les tasques del bloc assolirien el curs. Tot i que un va esguerrar l’arenga quan va preguntar que si se suspenia què passava. Li havia d’haver fet un ritual d’exorcisme per treure-li el mal fat del damunt. Em faltava l’ampolla de rom i l’havà.

Aquest matí ja he llegit els primer comentaris, boníssims,  i he rebut un missatge d’una persona que no sap si podrà seguir el curs, però que ha confessat que va valer la pena venir a la presentació.

No sé si… Teniu alguna pregunta més?

Anuncis