He acabat la sessió 10 amb la sensació de presa de pèl. En tot cas, he sortit de l’aula amb la decisió de claudicar i renunciar de treballar la gramàtica de  manera significativa i pràctica. És impossible. És com fer un allioli o una maionesa que no hi ha manera que lligui l’oli amb la resta d’ingredients per molt que batis. Em venien al cap un parell de tuiters (@carmeduran i @fzayas) per demanar-los com ho farien.

He volgut incorporara les petites millores perquè la sessió fos més fluida, però he estat incapç. Això que avui m’he presentat a l’aula més tranquil que ahir. Ara bé, no m’he pogut descarregar la sessió, cosa que ja va sent habitual. He pogut presentar els reptes d’avui. Segurament que he engrescat l’alumnat; però veient-me explicant què havíem de saber dels determinants, m’ha caigut l’ànima -atenció: eufemisme de dues paraules– per terra. Segurament que és psicosomàtic, però és explicar i sentir-me que noto l’oïda de la dreta que se’m tapa. He volgut a anar tant al gra que llavors m’ha semblat que explicar les remarques del llibre era treure bolets d’un barret. He hagut de fer la broma que ara que els tenia acostumats al treball cooperatiu els he sortit amb una sessió tradicional. He recollit comentaris resignats.

Tot ha canviat, per mi, quan els he fet practicar aquests continguts. Formo dos grups: un per als possessius i un altre per als indefinits. els passo els dos ítems en què han de triar la forma correcta. Primer ho fan individualment. Ho posen en comú amb tot el grup. Quan estan preparats, formo parella amb un de cada grup. S’han d’encarregar que el company faci l’exercici. El fan fer al company i el corregeixen. Si la parella s’ha equivocat li aclareixen el dubte. Finalment, he demanat a cada parella com havia anat. Tots feien cara de satisfacció.

Després, hem repetit el procés amb els quantitatius. Hem fet una avaluació diagnòstica. Els he deixat anar el rotllo. Ara, per practicar, he organitzat cinc parelles o petits grups. S’havien de preparar l’explicació dels resultats de l’enquesta que vam fer a principi de curs. M’ha costat donar-los la instrucció. Havien de comentar les dades amb quantitats aproximades. Ahir, mentre observava com anava l’activitat, vaig sentir com algú corregia el company perquè no aplicava correctament el determinant. Em va alleugerir. Si els hagués fet valorar l’activitat, m’imagino que m’haurien contestat que amb un exercici d’omplir buits hauria acomplert el mateix objectiu. Amb el grup del matí m’ha fet gràcia com es preparaven la pràctica: consultaven tots els quantitatius que hi podien aplicar: igual que en una classe de llengua estrangera.

Ja els he avisat que m’havia deixat el Ventolín a casa. Quina conclusió en trec? Treballo la gramàtica camaleònicament: disfresso el llop amb pell de corder. També apunto aspectes que han funcionat. Tot i que percebo que la participació textual és minsa, han sobtat els comentaris en l’entrada de les eleccions textuals. Una alumna ha aprofitat la revisió de la presentació per fer-lo per primera vegada. Ha tingut en compte els textos finalistes com a models i els criteris de la pauta de revisió. Si ho voleu comparar?

Advertisements