Sessió amb l’equip de treball. Una companya em va demanar per què els renyava.  No era pas aquesta la intenció sinó pretenia verificar si tot l’equip enteníem el mateix respecte a una paraula: compromís. Diumenge passat, la conferència de Joan Vaello. L’endemà, una dura sessió de formació sobre la gestió de projectes i la reflexió sobre el rol directiu. En vaig treure dues conclusions:

  • els projectes han de ser impulsats per tot l’equip, incloent-hi els reticents;
  • tot l’equip ha d’assumir els acords presos en les reunions; no s’hi val arribar a compromisos a mitges tintes,

En el curs, mentre escoltava les explicacions del professor, em va venir al cap  el comentari d’una companya: “T’agradi o no, tu ets el director de l’orquestra”.

Dijous preparava la sessió.  Vaig repassar el document que havíem elaborat en la passada reunió i les entrades en què cada component havia detallat en què es comprometia. En vaig treure l’entrellat: havia de suprimir el primer punt de l’ordre del dia. Era innecessari aprovar el decàleg que havíem elaborat  consensuadament.  Hauríem d’haver passat directament a relatar cadascú  què n’havia aplicat.

A banda d’adonar-me que divergíem sobre el compromís, ja fa temps que hem comès una errada de constitució de l’equip. Ens falta establir unes normes de funcionament. En aquestes sessions de treball amb l’equip aprenem una manera de treballar que cadascú la transmetrà a l’aula amb el seu alumnat;  l’anirà incorporant en la seva tasca docent. Per tant, també hem d’aprendre a cooperar. Per això també va ser un encert adoptar la tècnica que va esmentar Joan Vaello: demanar algú que comptabilitzi el nombre de solucions i de queixes.

Si he de destacar altres encerts, un altre va ser el fet de pensar una metàfora de l’equip i les similituds.  Van donar molt de joc i em van fer adonar alguns aspectes que se m’havien escapat. D’altra banda, explicar l’experiència en petit grup per fer una llista de fortaleses i millores també n’estic satisfet tant del resultat com del procediment.

Conclusions:
Apareix un element, el temps, que amoïna i  que dificulta  l’aplicació del projecte. Finalment, vaig voler insistir en aquestes idees:

  • compromís= implicació; per tant, establiment d’objectius
  • apren. significatiu = negociació d’objectius o no té sentit si de l’avaluació inicial no en podem fer un pla de treball

Millores

  • He de tenir present el decàleg per preparar les  properes sessions. A més, servirà com a pauta de valoració: quins punts he aplicat i quins he omès?

En vaig sortir molt satisfet.

Advertisements