1a sessió com a professor col·laborador, o bé, convidat. Una companya m’ha de cobrir algunes sessions amb el grup. A canvi, he d’assumir una sessió d’un dels seus grups. Així dons, he de fer la sessió amb l’I3.

Primera sorpresa: l’alumnat del dos grups afectats accepta amb naturalitat aquest intercanvi.Fins i tot, notem certa expectació.

Iniciem la sessió amb la cadena de noms com a escalfament. Apareixen els primers dubtes de lèxic: riallera, poruga i assenyada. Joseba aclareix que en basc no tenen la v. Ho aprofito per informar-los que el català ha respectat aquest criteri en topònims: País Basc, Àlaba, Biscaia

Em recorden què van treballar en la primera sessió. Recullo els contractes. Em fa gràcia perquè els objectius són molt generals i els procediments no tenen res a veure. Ja ho veurem quan hagin de valorar-se.

Els anuncio quin és l’objectiu de la sessió d’avui. Sembla que n’estan al cas. Els explico que cada grup s’encarregarà de fer una proposta a la resta de la classe: criteris avaluatius, text de presentació, dietari d’aprenentatge, sistema de signes de correcció, normes de funcionament.  Costa que m’entengui com s’han de formar els grups perquè han optat que fos jo qui formés els equips.

Reparteixo les pautes de treball a un responsable. Comprovo que entenguin les instruccions. La segueixen fil per randa.  S’adonen de la pífia. Vam pensar l’exposició oral per a tres components i no pas per a quatres, com és el cas.  Els felicito perquè s’hi han implicat i han respectat el temps previst.

Fem la posada en comú. D’entrada, els dos primers equips presenten les conclusions i el grup les accepta. Però quan informem dels criteris avaluatius  es presenta el primer conflicte. No tothom accepta que l’assistència en sigui un. Finalment, acordem de faltes injustificades. L’equip que s’encarrega del dietari presenta un esquema d’entrada i estableix parelles editores i a quina sessió els toca. S’accepten totes les conclusions.

Quant a la valoració de cada equip, comentem que han respectat els diferents punts de vista i que han consensuat tots els acords. En la posada en comú, els he de recordar aquesta reflexió. Joseba, abans de fer l’informe del seu equip, ens cita el que li recordaven constantment els seus professors: “no canviïs el que funciona”, “s’aprèn molt més en equip perquè totes les aportacions enriqueixen”.

N’estic tan satisfet del procés com del resultat. Els hauria d’haver filmat perquè va ser una bona mostra de classe democràtica.

Anuncis