3a sessió del grup Suficiència 2. Hem iniciat la 1a unitat.
Havia previst d’experimentar l’aprenentatge autònom, però no me n’he sortit. A mesura que he començat la sessió l’he anada desenvolupant sense mirar-ne la planificació. He anat decidint segons recordava o bé segons improvisava. A més, s’han incorporat tres persones noves.
Vam acordar de treballar sense llibre de text a l’aula. Per tant, me les haig d’empescar per distribuir el material entre els equips o bé de penjar el material de la sessió al bloc. De totes maneres, ja tenia els textos de l’anterior sessió que em serviria per fer una avaluació inicial de la unitat.
Hem iniciat la sessió amb l’activitat de llaçar el dit del company, seguint les seves instruccions. És una activitat que agrada bastant. Tot i que és difícil, s’ho passen bé.
Hem recordat la sessió anterior. M’he oblidat de felicitar-vos perquè van elaborar uns bon textos publicitaris per acompanyar el tràiler del documental. Se’ls van currar bastant. He presentat el repte de la sessió i els he avançat alguns dels continguts.
Primer, hem pensat com hauria de ser un bon text instructiu. Després he format tants grups com textos i n’he donat un a cada grup perquè decidissin si era un bon text instructiu. M’ha semblat que anava prou bé. Hi ha grups que discuteixen més perquè alguns components els fa gràcia fer de gat i gos. Textos instructius avaluació inicial Després he fet equips perquè valoressin els quatre textos. La sorpresa ha estat que tants caps, tans barrets. Ara, hna anat sortint diferents continguts: intencionalitats (diferència entre instructiu i explicatiu, etc.), el Rubén ha aportat la importància del títol, l’Ana ha recordat la norma estilística d’evitar les construccions negatives. He aclarit que en els textos instructius caldrà fer-ne servir més d’una vegada. He reconduït bastant la posada en comú i els he explicat que hi havia un text infiltrat. L’havia posat com a model. M’he avançat i he recalcat que han d’evitar l’ús de l’infinitiu com a forma verbal d’aquest tipus de textos. Hem fixat quins eren els criteris per reconèixer un bon text instructiu. Però, després, hem provat d’acordar el pla de treball d’aquesta unitat. Els he demanat què haurien de saber perquè el seu text complís els criteris. Hauria d’haver organitzat aquesta discussió refent els equips elaboradors de textos. Ho hauré de tenir en compte per a la propera unitat.
M’ha anat bé consultar l’article de Marta Martín.
Finalment, hem observat i hem repassat els verbs: imperatiu i perífrasis verbals. Em sembla que ha agradat omplir els buits del decàleg de Felipe Zayas. He repartit cada norma a cada parella. Després, en la posada en comú hem fet servir l’entrada del bloc.
M’he anat atabalant al llarg de la sessió. Per tant, he fet curt de temps i, com que no tenia preparat l’ordinador, no hem pogut escriure l’entrada del dietari: hem finalitzat un quart abans la sessió. Tampoc no estic prou satisfet de la valoració de si havíem assolit el repte de la sessió.
Octubre 17, 2012 at 14:47
Caram! El text instructiu…! Jo també m’hi estic barallant a l’S2. M’agrada això que no useu llibre, permet més llibertat i afinar més a l’hora de programar les sessions en funció de les necessitats. Ara bé, per part del professorat, requereix una gran inversió de temps (i de recursos), del qual no sempre disposem. Per cert, quina és l’activitat de la llaçada? La podries explicar breument? Potser els meus alumnes també acabaran posant llacets… Gràcies!
Octubre 17, 2012 at 14:47
Elena, jo també estava espantat; però ahir em va sorprendre que només em va caldre 4 còpies dels seus textos i 1 del decàleg de Felipe Zayas. Quant a la llibertat, doncs ja veus que em cenyeixo al programa. M’hauria agradat que cada grup hagués tingut una idea original i creativa. Vés a saber, potser em sorprenen en la propera unitat.
Em pensava que s’entenia l’activitat de la llaçada. Formes parelles. Dónes un cordill, o fil, a un dels components de la parella. L’altre li ha de donar instruccions perquè li faci un llaç al dit. Li han d’explicar i queda prohibit fer gestos, només llenguatge oral. Confessen –i tenen raó– que és dificilíssim.
Gràcies pel comentari!
Octubre 17, 2012 at 14:47
Gràcies! Ja m’imaginava que la cosa de la llaçada anava més o menys així. De fet, arran del curs d’aprenentatge col·laboratiu, vaig preparar una activitat per treballar el text instructiu que consistia a donar instruccions a un company per formar una figura (un camell, un gat…) amb les peces del tàngram. Reconec que també ho vaig posar difícil…