4a sessió amb el grup S2

Ahir em vaig llevar tenint clar quins continguts i quines activitats podia plantejar en aquesta sessió. De camí de l’aparcament cap a la feina, vaig tenir una crisi de fe.  Havíem acordat amb l’equip de treball que si no fèiem servir llibre hauríem d’elaborar una unitat o una seqüència didàctica.  No ho estic fent, sinó que a partir del que vam establir amb el grup anem fent. Així doncs, el que duc a l’aula és la docència estil tall i confecció. Anem bastint la programació a cop de puntada d’agulla: ara uns continguts gramaticals, ara una aplicació pràctica d’aquests continguts…

Vaig acabar la sessiópreguntat-me si havia estat una mica tediosa, però em van manifestar que els anava bé el repàs.  Ahir em vaig empescar les prohibicions per repassar els verbs de radical velar. Com em passa sempre, em vaig oblidar de la planificació de la sessió. Mira que havia fet canvis perquè fos més progressiva. En vaig prescindir.

Em sembla que va agradar l’activitat d’escalfament. Els vaig explicar per què havíem començat així. Em vaig oblidar de justificar-los per què repassaríem avui les prohibicions. Teníem un encàrrec de les autoritats. Vaig plantejar el repte:  serem capaços de formular prohibicions? Ara m’adono que el vam assolir amb les mostres de textos. Caldrà veure què en diuen dimarts. Tenia pensat abans recordar la sessió anterior. Tal com he dit, vaig anunciar el repte i els vaig avançar que ens trobaríem amb algun problema i que hauríem de trobar-hi una solució.  Tot seguit, vam recordar la sessió anterior.

Vaig repartir un verb a cadascú i els vaig demanar que redactessin una ordre amb les segones persones, singular i plural. Vam fer la p0sada en comú i, tal com havia previst, ja van aparèixer els primers dubtes. Havia preparat que abans de passar a treballar la negació, recordéssim l’imperatiu. Com que vaig improvisar, ho vaig fer com sempre. Vam saltar a fer les negacions de les ordres anteriors. Després, vam repassar l’imperatiu. Cal que primer recordem aquest mode, abans de fer-los adonar que en les prohibicions utilitzem el present d’indicatiu. Em vaig adonar que havíem anat més ràpid del que havia programat. Ja és un error usual. He de tenir alguna activitat preparada a la faixa. Finalment, els vaig ensenyar com poden accedir a l’itinerari i vam fer l’ex. 23.  Em va posar nerviós que tothom estigués pendent de la pantalla i que no poguessin fer l’exercici més individualment. En la posada en comú,  cares que s’il·luminaven. Ja està: alguns ja ho havien captat! Aquest és l’instant màgic, quan et confessen que ho han entès.  Hauria d’haver demanat  si deduïen quin era el problema i quina conclusió n’ havien tret. Així hauria evitat el que em va passar després: en l’activitat següent, una alumna em va confessar que no ho havia entès. Però em va alarmar que ni sabés expressar el dubte.

En la pluja d’idees per triar temes per a la campanya institucional, vam apuntar pocs temes, però suficients per fer l’activitat. Es van agrupar segons com van voler. Els vaig demanar que haurien d’ajudar a una autoritat a pensar en el text instructiu per a la campanya. El  ritme va ser desigual. Hi va haver algun grup que va anar a preu fet i va acabar molt més ràpid que els altres. El fet que hagin d’introduir el text a l’ordinador alenteix també el ritme. Mentre esperaven que els altres acabessin, perquè m’hauria agradat de corregir els textos en la posada en comú, els vaig plantejar que proposessin una imatge per acompanyar el text de presentació.

Advertisements