5a sessió amb el grup de Suficiència 2

Tinc la sensació que plantejo classes de gramàtica pura i dura.  De totes maneres, analitzo el desenvolupament de la sessió.

Em sembla que els ha agradat la proposta de correcció dels textos. He format tants grups com textos teníem. A cada component del grup he donat una còpia del text. Els he donat un parell de minuts perquè corregissin les errades que hi trobessin. He mirat de formar grups diferents dels que van redactar els textos. Per un comentari que he sentit, hauré de variar la manera de combinar-los. Mentre feien l’activitat, ho he aprofitat per muntar l’aula. M’he anat atabalant tant que he col·lapsat el projector, fins al final de la sessió no m’he  adonat que no havia endollat l’ordinador… Per tant, he patit un moment crític quan no funcionava el projector i se n’anava en orris la posada en comú de la revisió textual i la sessió.  Just quan valorava si formava grups encreuats — que és el que hauria d’haver fet– perquè es comentessin les errades, s’ha encès  la pantalla. No he pogut incorporar els canvis mentre els anaven dient: incompatibilitat de navegadors. Ara, sents una gran satisfacció quan suggereixen totes les solucions.

Quan hem recordat la sessió anterior, ja he vist que no els havia quedat gaire clar què vam explicar dijous. Així doncs he improvisat un repàs. He repartit per parelles un verb (estar, ser, poder, voler, dir, tenir). Han conjugat l’imperatiu. Han vist que aquestes formes verbals, a diferència de les del dia anterior,  seguien les terminacions del subjuntiu.  Han arrufat el nas i s’han queixat de la dificultat d’aquest contingut. Una alumna m’ha preguntat per què les segones persones corresponien al present d’indicatiu i les altres al present de subjuntiu.  Sembla mentida, però no he notat cap gota que em davallés per l’esquena. He mirat de trobar-hi una  lògica, ràpidament. Les segones persones són cara a cara; per tant, les ordres són directes mentre que en les altres persones  expressem desitjos. Ho he vist en aquest exemple que estigui quieta (= digues-li que estigui quieta!). Qui ha plantejat el dubte n’ha quedat prou satisfeta. Els he demanat si havien fet els exercici de l’Itinerari d’aprenentatge. La  majoria m’ha contestat afirmativament, però alguns han reconegut que els havia costat. Els he tranquil·litzat recordant-los que havien escrit unes prohibicions i que no n’havien corregit cap formal verbal, si no era per alguna falta d’ortografia.

Després volia repassar l’ús dels adverbis, pronoms i quantitatius negatius. Els he presentat els ítems, aprofitant la presentació de les prohibicions.  He repartit  una paraula per parella perquè escrivissin una prohibició. Els he demanat que la reservessin i, seguint la proposta de Fem-ho fàcil, han observat  els exemples i han mirat de deduir el fenomen. De seguida s’han adonat del reforç de la negació però s’ha generat un debat en els altres casos. Els ho he explicat. L’he espifiada explicant-los que si els sobtava és perquè el castellà ho havia reduït a un ús negatiu. Una companya ha apuntat que en anglès també es fa similar que en català. Hem fet l’exercici del llibre. Finalment, hem recuperat les prohibicions i les han transformades en pregunta i en condició. Ho han captat i totes les parelles ho han sabut fer. Ja no rondinava de la dificultat sinó que es respirava certa alegria.

Com que no ens  ha donat temps per repassar l’ús del gerundi, hem aprofitat per triar l’emblema del grup. Finalment, hem fet l’acta de la sessió.

 

Advertisements