17a sessió amb Suficiència 2. Exhaust. Pateixo els efectes de la jornada intensiva d’ahir (trobada presencial amb els D,  tanda de gimnàs i piscina mirant d’aplicar tècnica samurai,  proves amb les de distància aplicant tècnica samurai i convidant-les a te  i corregint unitats de síntesi). M’ha costat preparar la sessió perquè fotia unes capcinades al despatx.

Havíem de prosseguir amb el que havia planificat en la sessió anterior. Hem repartit novament la presentació i n’han extret l’esquema. Ha estat bona idea que cada grup escrivís el seu esquema a la pissarra. M’ha agradat el resultat.  He observat novament que un alumne no s’integra. No defuig de treballar amb grup, però va a la seva i la resta del grup també li va bé així.  Sóc incapaç d’actuar. Excuses de mal pagador:  és l’etern repetidor. Ha passat per tots els Serveis, cosa que m’avergonyeix. Crec que té aquest afany individualista perquè vol destacar encara que sigui per una única vegada. S’ha aixecat d’una revolada per apuntar la seva part del text. Ha ignorat les companyes per contrastar el resultat.  Ha provat de recollir les idees importants, però ha reproduït tota la informació; això sí, esquemàticament. M’ensumo que vol destacar, i amb raó. Encara com li’n queden, de ganes. És un fracàs educatiu, del qual em sento bastant responsable.

He pensat que per acabar la sessió podríem fer un dictat de secretari. Anava com anell al dit. Escolten un parell de vegades un document, en aquest cas un vídeo extret d’una web que van recomanar com a exemple de text explicatiu. Després posen en comú els apunts i han de reescriure el text. He triat un dels exemples que van penjar com a model de text explicatiu. S’ho han passat la mar de bé.

Anuncis