2a sessió amb l’S3. Cliqueu l’enllaç per llegir el dietari d’aula.

Vaig sortir una mica moix de la 1a sessió; en canvi, d’aquesta, en vaig sortir bastant entusiasmat: primer, per com es va desenvolupar i segon, per una breu conversa amb l’alumna que va qüestionar la metodologia el primer dia de classe.

Va anar molt bé el repàs de la sessió anterior. Els va fer gràcia la manera com els vaig examinar per comprovar si se sabien el noms: el joc de la pilota. Només vam fer una roda en què pronunciàvem en veu alta el nom de la persona a qui llançàvem la pilota.

Pel que fa al mapa mental, em vaig embolicar amb les preguntes. Primer els vaig plantejar amb quins obstacles s’havia enfrontat la Janine Shepherd i com els havia superat, mentre que hauria d’haver demanat la pregunta que els vaig proposar per escriure un comentari. De totes maneres, vam poder elaborar un mapa mental amb el qual ja vam poder anar apuntant idees: tothom és capaç, perdre les pors… Potser hauria d’haver remarcat la sensació que experimentes quan ets lliure, és a dir, quan pots alliberar-te dels llastos, de les limitacions. Aquesta és la sensació que vaig experimentar al llarg de tot  el trimestre anterior.  (El destí és generós. Mentre escric aquests línies sona Die Gedanke sind Frai, versionada per Brazilian Girls) Ara bé, no sortia la deducció  més important per mi: sols, impossible; cal ajudar-nos.
Tot seguit  vaig organitzat petits grups. Els vaig anar repartint una fotografia. Els vaig preguntar com s’ho feien per assolir una fita. Va anar molt bé la posada en comú. Em vaig adonar que potser hauria d’haver previst una altra activitat posterior que hauria servit com a posada en comú. Completada la taula, potser que apuntessin les paraules que es repetien a cada columna. Repartir cadascun dels conceptes entre els equips per establir com ho poden fer nosaltres? Això ens hauria servit per establir les normes de funcionament. (Mireu la diapositiva núm. 8 en què són recollides les conclusions)
Vaig mantenir els grups perquè acordessin les normes. Sempre faig la broma que van més ràpids que no pas els polítics a l’hora de consensuar un marc legislatiu. Un cop apuntades a la pissarra, em vaig adonar que potser calia concretar-les més –l’esmicolament ataca de nou!
Finalment, vam mirar l’estructura de la prova i vam fer una volta pel bloc. No em vaig atrevir a formar el cercle. Per això els havia demanat que vinguessin amb la palla de l’altre dia. M’ho reservo per a les dues sessions de la prova. En comptes d’aquesta activitat, en vaig improvisar una altra: quin títol posarien  a la sessió d’avui? Els hauria d’haver apuntat, però n’hi va haver que em van agradar molt: bastint fonaments, posada a punt, escalfant motors comença l’espectacle…
Pel que fa a la conversa amb l’alumna, al començament de classe ja em va dir que li havia trencat… “·els esquemes”, vaig acabar jo. Abans de sortir,  em va confessar el seu periple. Va fer l’S1 amb un grup amb el nivell molt alt. Havia patit –aquí es quan se’m fiquen a la butxaca; recordo la tortura d’un curs d’anglès– a més, el docent s’entestava que abandonés la seva variant dialectal. Va continuar l’S2 amb un grup de nivell baix i poc motivat. Va declarar que de moment hi estava a gust i esperava que tothom es comprometés.
Estic convençut que assolirem tot plegats les Blue Mountains. Quin vídeo trieu com a final d’aquesta entrada?
Advertisements