Sessió de treball amb l’equip. Cliqueu l’enllaç per si voleu consultar l’acta de la reunió.

No les tenia totes per a la reunió.  Com  em passa sempre. Primer, m’absorbeix la preparació dels cursos. Segon, em plantejo unes expectatives massa altes. Tercer, el pànic de la soledat. Quart, ignoro traçar un projecte –que Carles Mendieta no em llegeixi… Al final, tinc la sensació que condueixo l’equip a batzegades.  Dec haver de polir els injectors. A més, uns dies abans, amb la Lourdes revisem el vídeo de la presentació a la Jornada. És un bon exemple del que s’aconsegueix treballant en equip. M’entra una suor freda. L’escena dels germans Marx és la il·lustració de la meva coordinació.

Arribo a casa, cansat. No tinc esma de preparar-me la reunió. Decideixo anar a dormir. Em llevo d’hora el mateix dia de la reunió. Recordo els dos objectius. Tinc clar com treballarem el primer. Em bloquejo amb el segon. Reviso entrades que havia consultat. Em ve la solució. Si ens hem de valorar com a comunitat d’aprenentatge, potser que ho posi en pràctica amb un cas. La revisió de la bibliografia m’ha ajudat. He d’exposar un cas pràctic. Millor:  un de meu!

N’estic satisfet. Tinc ganes de gaudir el parell d’hores que em queden. Poso música ben forta. Em vaig arreglant. Trec a passejar la gossa. És un magnífic dia d’hivern. Recullo els patracols i cap a Sant Boi, que hi falta gent. Miro de concentrar-me en les percepcions. Així em distrec i no em deixo vèncer pel temor. “De què he de tenir por?”, concloc. Em relaxo tant, que m’he d’espavilar. Pel camí, noto bones vibracions: no em costa gens d’aparcar.

Comencem la reunió. Percebo que em costa d’arrencar — els putos injectors!!–. Dues companyes ja exposen problemes organitzatius. En prenc nota. Recordem la sessió anterior. Valorem l’aplicació del decàleg. Em sorprèn el que han aplicat. Apuntem els aspectes que hem de millorar. Ja hem encetat una línia de treball. Ens encallem amb el concepte real de les tasques. Al final, intervinc.  Pot ser un dels objectius d’una propera sessió. A més, ho podem aprofitar per elaborar l’itinerari literari del nostre Centre. Respiro una certa satisfacció en l’ambient. Ha agradat comentar en petits grups les fortaleses i el que ha de millorar. Com a conclusió,  sembla que el decàleg  no és una cotilla. Crec que en les properes sessions haurem de compartir bones pràctiques del decàleg.  Quant als aspectes negatius, la negociació –que és el nostre tema estrella–, la inconsciència del procés per culpa del temps —el vídeo de José María Toro— i els dubtes sobre la coavaluació.

Finalment, l’estudi del cas pràctic. El nivell D que experimento.  D’entrada, els desconcerta. Des que vaig llegir  la valoració d’Elisa Hergueta sobre un curs  i l’entrevista a Catherine l’Ecuyer ara ja no em fa por les reaccions que s’originen per aquesta tècnica. Cal millorar la presentació del cas. Només descric el curs, però no plantejo cap problema. Comença una roda de preguntes per completar la informació del curs, però la roda de premsa es desboca en un debat molt interessant sobre el perfil de l’alumnat, quines expectatives o quins interessos tenen, com els he de motivar, etc. Les conclusions que en trec són les següents:

  • Necessiten un temps d’adaptació. Tenen raó. Alguns reconeixen que ja s’han adaptat tant a la metodologia com a l’ús de les TIC.
  • Calia haver negociat abans la metodologia. Ho accepto. Tot i que el curs va arrencar amb uns problema burocràtics que en va dificultat la planificació amb més temps.
  • Ens plantegem com podem conscienciar l’alumnat que apuntar-se un curs a distància li exigeix més temps de dedicació que no pas un de presencial.
  • Relato les trobades presencials en què al final caic en les provacacions dels elements tòxics, alumnat reticent a la metodologia. Consideren que un curs de llengua és només saber fer un examen per demostrr que dominen la gramàtica.

Per acabar, els passo la presentació de Fernando Trujillo com a argument perquè he insistit tant en aquest grup amb l‘aprenentatge col·laboratiu. M’adono que m’entretinc bastant en cada diapositiva. Entrelluco cares d’avorriment. Vull destacar els punts més essencials, però una companya em demana que continuï i que llegeixi detingudament les citacions de la presentació. De totes maneres, decideixo acabar. Aquesta companya resumeix el motiu de la presentció. Expressa  que li ha agradat el concepte d’eduació disruptiva que es veu incapaç d’aplicar la innovació en els seus grups, però que  ho troba molt interessant. Una altra companya em confessa el mateix. Reconeix la incertesa que a vegades sent sortint en aquestes reunions. També em relata una exepreiència contradictòria amb l’avaluació: dos alumnes no han assolit el nivell. Això ha suposat qüestionar-se i replantejar-se la seva docència.

Anem per bon camí,oi?

Bibliografia:

http://www.liderazgohoy.com/los-5-aspectos-de-un-equipo-disfuncional/

http://roberto-luna.blogspot.com.es/2010/09/es-su-equipo-realmente-un-equipo-caso.html

http://sinapsisele.blogspot.com.es/2013/01/aguas-en-el-aprendizaje-inmersiones.html

esmentar la presentació  més breu en el bloc. http://blocs.cpnl.cat/enseramprunya/2012/07/13/anem-en-la-mateixa-direccio/

Anuncis