12a sessió Suficiència 3  Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió

Proposo que apliquem l’estratègia del jòquer en el grups perquè sempre hi ha un dia  que has de recórrer a la improvisació. A més, ara hem passat la fina línia: repassem. Ells confessen que s’ho passen la mar de bé; jo, en canvi, m’avorreixo com una ostra.  M’ha costat enllestir l’entrada anterior sobre la darrera reunió amb l’equip. He patit algunes distraccions i he començat a donar un cop d’ull  als articles d’opinió. He quedat bocabadat i he entrat en un estat catatònic. S’hi han esforçat. Quina recompensa!! 

M’he atabalat i m’he desorientat. No sabia com encarrilar la unitat ni el repàs.  He hagut de recòrrer al reciclatge de material i m¡’he embolicat preparant la primera activitat per celebrar el Dia Mundial de la Poesia.

Tot i que ho porten molt dignament, la processó va per fora. Ara han començat amb l’estratègia de bombardeig constant de preguntes. Avui m’han demanat si fer els exercicis d’expressió oral i escrita alhora no atabala.  He contestat que sóc comptades les persones que s’han queixat. He recordat que el neguit d’ara és fruit de la incertesa. A més, he aprofitat per fer-los la confessió.  M’he col·lapsat en llegir els articles. Continuo pensant que poden estar orgullosos dels textos escrits. Dijous s’ho va treballar de valent la Lourdes. Així doncs, la sessió ha constat del repàs i de la presentació dels autors homenatjats enguany. Pot ser una cloenda de curs molt bonica.

Avui hem rigut bastant. Han començat a temptar-me: de broma en broma, però l’ànima m’ha caigut als peus. He comprovat que amb la confessió tenen consciència d’excel·lir en l’expressió escrita. Tot se’n va en orris el dia de l’examen perquè m’he de negar que utilitzin  –ni per demostrar la seva autonomia!– cap material de consulta.  Quin cinisme! Com canta Rubén Blades: ” L’educació et fa paradoxes; paradoxes et fa l’educació, ai Déu!”

Per cert, comença la temporada d’assetjament. Avui:  “Com t’afavoreix el jersei que portes, Jaume!” “Te duc una ensaïmada de Palma, però de les grosses, eh!”  “Volem…” [no patiu!, no m’han demanat cap fill. Quina ràbia!] “fer el D amb tu!!” Aquesta ha estat la resposta quan els he exclamant que no se si resistiria la primavera i ells junts. Sense adonar-me hem estrenat el procés de dol. Ens comencem a preparar pel comiat.

Anuncis