Sessió 13a Suficiència 3 Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió.

Té mèrit que et vingui un alumne de cal dentista, amb la galta inflada i el company fa d’intèrpret: ” No li preguntis res perquè no pot parlar. Li han tret un queixal del seny” Deus cadires més enllà, una companya no diu res, però fa poc que ha estat intervinguda al canell. Se li nota a la cara que encara té bastant dolor. Però vénen. No es volen perdre la classe. Així doncs,  la imatge de l’entrada és l’homenatge a l’alumne sofert.

L’anècdota ens serveix per riure una bona estona. Miro de reüll al Pancho: li fotem una bona putada perquè ha d’anar mossegant la gasa de la ferida. Li és impossible de riure. Em ve al cap les pancartes que vaig veure el dia abans al Colmado del Carnestoltes. N’hauria d’haver birlada una i haver-hi dibuixat una boca rient. Hi suco pa amb el seny. Els confesso que encara ma mare es plany que no m’hagin sortit. És la manera que se’ns fa amè el repàs.

Ha estat una sessió solidària. No m’han fet la pilota, sinó que han estat pendent del mínim detall. Unes alumnes m’han observat mentre esperava que acabessin l’exercici. Una d’elles m’ha proposat: “Txaume, si no te trobes bé, deixem la classe.” M’ha sorprès el comentari. Després he reconegut que em discutia amb unes companyes meves. He aprofitat per explicar-los que normalment he d’advertir a cada grup que hi ha una sessió que se’m creuen els cables. Però amb ells encara no he hagut de recórrer al jòquer del públic!

Tornem a fer una pesca de perles. Això no dóna temps de continuar amb la proposta del Dia Mundial de la Poesia. Tothom ve amb la biografia del seu autor. Unes alumnes m’observen que he tingut un lapsus amb l’escriptor manresenc. No es diu Josep sinó Joaquim. Es nota que l’han triat.

 

Anuncis