De Solskjaer99, extreta d’http://www.flickr.com/photos/8981510@N03/556987830
Sessió 14a Suficiència 3. Cliqueu per consultar la sessió.
Sort que no m’he d’escarressar gaire preparant aquestes darreres sessions: em fan suar la cansalada corregint els textos que han sorgit arran de la unitat 2: els articles d’opinió i els comentaris que han fet aquest cap de setmana. S’hi han lluït, qui més qui menys.
He presentat la sessió recordant els objectius de la sessió:
- repassar el bloc gramatical
- practicar tècniques de benestar emocional
- preparar el Dia Mundial de la Poesia
Aquesta setmana repetim el model de prova per anar comentant-la. Hem recordat la diferències entre que /el qual / què, davant d’infinitiu una preposició en canvi la conjunció que demana un verb en forma personal.
Hem llegit l’entrada del blog Elartedelamemoria: Com podem acabar amb la por a l’examen. Abans, però, hem fet una roda amb què els he preguntat com reaccionen davant la por. Els ha costat concentrar-se en la situació. Però ha estat una bona anticipació per a la lectura del post. N’estic satisfet perquè han vist com anem tancant el cercle que vam començar al trimestre amb la conferència de Janine Shepherd. Els he recordat la nostra contrasenya: per què no? Els he demanat que apuntessin a casa unes 5 preguntes per anar despertant la curiositat.
He anat demanant les dades biogràfiques per anar-les incorporant la presentació. La sorpresa ha estat la tria d’autors: Joaquim Amat-Piniella (3), Joana Raspall (3), Josep Punsola (1) i Miquel Martí Pol (3). Hi he d’afegir Pablo Neruda. Es nota la presència xilena. Ara bé, la sorpresa ha estat que l’alumne que ha triat el poeta maresmenc ha confessat que havia viscut la joventut a Calella, propo de casa de l’àvia. Em pensava que em prenia el pèl.
Es veu que hem rigut bastant. Sé que avui m’he posat bastant amb ells. Els he confessat que els enyoraria:
“A vosaltres us amoïna la prova, però a mi me’n preocupa una altra. Arriba el final i us trobaré a faltar.”
Em permeto una llicència. Trenco l’anominat del grup. S’ho mereixen. M’han ajudat a aprendre força i a adquirir una promesa socràtica. Mayka, Jordi, Jaume, Cristi, Rubén, Anna, Mari Pau, María, Bego, Antoni, Pancho, Patricia, Ana S, Cathy, Pam, Teresa, Elena , Ana N i Alejandra, gràcies!!
Març 14, 2013 at 14:47
Mi molt estimat Jaume,(Na miña terra eu diríache “Queridiño” que sóname mais agarimoso)
Ara que ja gairabé hem acabat el curs i abans de saber com ha anat, vull fer-te aquest comentari al teu bloc, que alguna vegada m’havies demanat.
M’agrada molt el nom , La Rebotiga, em sembla encertat i parla prou bé de com es cuina una classe i també com es digereix una vegada feta.
També podria cridar-se “Simplement Jaume”. Em sembla digna d’admiració la manera que tens de obrir la teva ànima o el teu cervell, no sé quina cosa escollir, en cada entrada.
Ha estat un plaer conéixer-te i tenir la oportunitat de gaudir de la teva manera de donar classes, és trencadora i estimulant i crec que sóc una afortunada per poder assistir a aquestes sessions. I a més a més, ho vaig passar tan bé i me’n vaig riure tant amb tu, que sé que, per estrany que sembli, trobaré a faltar les classes de català, però només perquè hi fossin les teves.
Bo cap de setmana i ens veurem el proper dijous.
ANA N
Març 14, 2013 at 14:47
Ana,
Moltes gràcies pel comentari. És un regal. Encara que no ens vegem a l’aula, espero que aquest blog sigui un punt de trobada. És molt demanar que deixis els comentaris en la teva llengua, que també és la meva? Així n’aniré aprenent.
Com hem rigut avui. Has sabut dissipar l’ambient boirós que es notava a a l’aula. Ho apuntaré en el diari d’abord.
Perdona si t’he fet patir al llarg d’aquests dos trimestres. Un és molt exigent amb les expectatives de cada sessió, quan està demostrat que la docència és una professió que s’ha d’afrontar amb la incertesa.
Moltes gràcies per la confiança que heu tingut, i moltes gràcies per l’esforç i la tenacitat que m’heu demostrat dia a dia.
Beixos (?)
Març 15, 2013 at 14:47
Res de Beixos, Bicos!
Tinc molts problemes per parlar gallec ara. Estic infiltrada pel Català, però m’has donat una idea i pot ser que em plantegi fer el C de Gallec, encara que només sigui per reprendre una mica la llengua. De totes maneras puc intentar-ho amb la ajuda de traductors tipus Traduka o Google. Ja veurem!
Si, ahir va ser una prova molt divertida i riallera
Petons
ANA N
Març 16, 2013 at 14:47
Ostres, a veure si et copio la idea…quina pífia!! Ara t’has pogut adonar que els profes també produïm perles.
Fins dijous,