Sessió 17a amb el grup S3 , cliqueu l’enllaç per seguir la sessió

Primera jornada de la prova. Matí bastant atrafegat. La Lourdes em proposa de sortir a dinar.  Accepto la proposta.  Com és habitual, triguen a servir-nos. Em poso nerviós. Li  ho confesso: m”hauria agradat pensar bé l’exercici de visualització. Volia visionar algun vídeo de José M. Toro o repassar la xerrada de  Janine Shepherd.  Mentre anem cap al restaurant, ens trobem una alumna en una cafeteria. La saludo. Em mostra que fa l’últim repàs. Aixeco els dos índexs. Ens ofereix un somriure. Li pico l’ullet. Comento a la meva companya: “No em diguis que això és el millor regal!” Assenteix.

Sortim escopetejats del restaurant. Ens anem trobant amb alumnes.  Veig com puja la rampa una alumna. Somriu també. Arreplego la caixa de les palletes i cap amunt. La Lourdes no s’ho vol perdre. Entrem a l’aula. Ens saludem efusivament. Els més veterans del grup es retroben amb una antiga companya. Ha seguit per distància els dos trimestres. Anem tancant el cercle. Mentre la Lourdes prepara l’ordinador per fer l’exercici de comprensió oral, els pregunto si porten la canyeta del primer dia. La majoria la conserven. D’altres, queden blancs. Els en proporcionem unes altres. Els pregunto si recorden què significa. Els demano si podem fer un exercici abans de fer la prova. Accepten. Els proposo de fer una visualització. S’han d’imaginar que ens trobem a la sala de columnes. Per tant, els demano que s’aixequin de les cadires i que formem un cercle amb les palletes. L’Ana i l’Elena s’adonen que falten dos companys per arribar. Enganxen les palletes per ells. Quan vénen, els fan llocs i els mostren que ja tenen les seves en els cercles. M’impressiona i m’acollono.

Els demano que tanquem  els ulls i que mirin de seguir al peu de la lletra les meves instruccions. Fem cinc respiracions profundes, tal com recomana Luis García. Començo a demanar-los que s’imaginin que són al llit, acompanyant la Janine; que notin la llum que entra per la sala; que es concentrin en les sensacions que van notant; que s’imaginin que les palletes s’han transformat en el comandament d’una avioneta. No senten por, cap mena de por. Els demano que notin la força que es va passant per les canyetes . Es veuen capaços i capaces d’enlairar la nau. Han de contemplar la magnífica vista que contemplen des de sota.  Els encanta volar i dirigeixen l’aeroplà cap a les muntanyes que tenen al fons. Són les Blue Mountain. Consta de dues muntanyes. Avui en sobrevolaran una i no han de patir perquè la travessaran. Això els donarà prou energia per continuar el vol dijous. Els demano que quan els sembli  vagin obrint els ulls i s’asseguin a la cadira. Obeeixen.

Pressento que ens hem calmat tots. Reparteixo la prova a cadascú. La repassem. Comencem l’exercici de comprensió oral. Puc observar cares de concentració, però tranquil·les. Estic satisfet del resultat. Mentre acompanyo el Pancho i la Susann que han de fer la segona part, trobo la resta del grup comentant la prova. La Patrícia, més viva que la fam, s’adona de quin pot ser el tema de les dues expressions. Els recomano que no se’n refiïn.  De totes maneres,  elaborar l’entrada bastant diferent de la resta de sessions. M’empesco el diari d’abord.

 

Anuncis