De derpunk, extreta d’http://www.flickr.com/photos/67681928@N00/6065597348

4a sessió amb el grup s2 cliqueu l’enllaç per consultar la sessió.

Tal com teniu en l’acta de la sessió, comptem amb la presència d’una alumna del Màster de Formació de Professorat de Català per a Persones Adultes. Confesso que és una experiència que m’agrada molt, però també m’esvera una mica. Ara bé, sempre tinc el recurs de carregar-li els neulers. Em sorprèn perquè ben aviat la Toni omple el full d’observacions. També em fa gràcia la complicitat que ens tenim a l’hora de donar les instruccions de les activitats. Somriu. Em veu a venir.

Començo la sessió plantejant algunes preguntes per recordar la sessió i per introduir la lectura de l’acta. Després que l’hagin llegida, comento les opinions de la primera parella autora. Faig la reflexió a l’Alicia que imposa ser el primer, però obres camí i ets models per a la resta dels companys. Noto que se li infla el pit.

Inicio la sessió exposant-los el dubte: moveu o mogueu les cadires? Ho tenen bastant clar i s’estranyen que tingui aquest dubte.  Formem parelles i els demano que conjuguin l’imperatiu de determinats verbs (estar, ser, poder, voler, dir, tenir). 

Vam practicar l’ús d’aquest mode verbal, completant el decàleg de Felipe Zayas. Va anar bé per recordar que la precisió és una de les característiques d’aquest patró discursiu.

Per distendre la sessió, els reparteixo els textos inicials del grup del trimestre anterior. De seguit arriben a una conclusió: no ens serveixen com a models  per l’ús de les formes verbals. Crec que aquesta estratègia reforça autoestima. És un dels aspectes que vam detectar que la majoria hauria de millorar del seu text.

Vam aprofitar les oracions que van escriure la sessió anterior, per convertir-les en prohibicions. Es van adonar de seguit que recorrem al present de subjuntiu. És una possible solució al dubte que els he plantejat a l’inici de la sessió.

Al final, ens vam posar a pescar perles. Avui he descobert que Anna Forés exemplifica les ostres com a organismes resilients. És el mateix que fem amb les errades: d’una adversitat generem un aprenentatge (o una obra d’art, com diu la pedagoga).

Fonts:

4a sessió 1r trimestre

Reflexió de la 4a sessió