8a sessió amb l’S2. Cliqueu  l’enllaç per consultar la sessió.  

En aquesta sessió comptem amb la presència de la Toni. Ha vingut a repetir observació. Se sorprèn novament. Avui he decidit negociar la revisió dels textos finals. De fet, ja van valorar el text d’un company en l’anterior classe. Tothom havia reconegut que el company havia fet un bon text instructiu. I tenien raó.

Després del recordatori de d’aquesta sessió, els vaig exposar el problema. No sabia com havia de corregir els seus textos. Els vaig confessar els meus neguits: volia aplicar una correcció qualitativa, el  reforç positiu… Cares estupefactes. Crec que vaig desconcertant tant una alumna, que li va costar centrar-se al llarg de les dues hores. Estic molt satisfet del resultat de la tasca. Ara bé, cal comentar-ne dos aspectes:

  • La meva inexpertesa a l’hora d’entomar un acord. Les propostes dels quatre grups eren bastant similars. Són conscients com s’ha d’avaluar un text: d’una banda la valoració textual i de l’altra la correcció. Reconeixen la meva autoritat: ho he de corregir tot.
  • Les aportacions de cada grup. Del grup 1, les lletres. Per dins meu pensava que només  me’n farien falta dues. La importància del grup 2 a la base d’orientació. Vaig aprofitar l’avinentesa per comunicar-los que ens havíem felicitat. Inflor de pits. Quant al grup 3, em va costar d’entendre la solució. És la que apliquem a l’hora de corregir els dietaris d’aula. Publico l’acta, corregint-ne les errades. Després els retorno l’original amb els errors marcats. Se’m va fer difícil imaginar-me redactant un model per a cada proposta —ara no em sembla honest aquest comentari. Em va fer por assumir aquest repte. Del grup quatre, com van diferenciar els dos blocs. Però vaig trobar molt enriquidors els dos suggeriments: apadrinar continguts assolits o bé apadrinar les errades buscant-les en documents. 

També va ser molt satisfactori comparar-se el text inicial. Hi va haver dos grups que ho van tenir clar: la previsió meteorològica  i l’horòscop. Qui els va costar, va ser el grup que volien escriure sobre el futur dels joves, però no van saber desenvolupar-lo. Una alumna d’aquest grup va reconèixer que el seu text no era gens adequat. Una altra també em va preguntar al final de la sessió com l’hauria d’haver fet. 

Quan els vaig demanar que elaboressin un pla de millora del seu text, no em va agradar. Els que havien sabut formular un text predictiu, volien introduir unes millores que pel seu gènere no acceptava. Espero que en el desenvolupament de la seqüència ho vagin veient-ho més clar.  Encara prendrem mal amb la tipologia textual —o com va confessar un alumne, la filosofia textual. Visca la saviesa popular!

Al final, vam començar a treballar els adverbis de probabilitat. Els vaig demanar com estaven? Després vaig repetir la pregunta: demà com estareu? Em pensava que respondrien afegint-hi un adverbi. Com que no va ser així, els vaig aclarir l’experiment fallit. Tot seguit, vam anar apuntant adverbis i locucions adverbials de probabilitat. Per acabar, cada grup es va imaginar com seríem dintre de deu, vint i trenta anys.

Per cert, Sanjosex ha esdevingut la banda sonora d’aquest curs. Què més es pot demanar?

 

Advertisements