Sessió 9a amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió. De moment, podeu fer una ullada al material utilitzat. Cliqueu aquí.

Mentre donava voltes sobre la sessió d’ahir, he estat víctima d’una regressió infantil. Recordo que amb el tràiler de la pel·lícula en vaig tenir ben prou. Em va ben acollonir. La pega és tenir un germà més gran que li va faltar cames ajudeu-me per relatar-me les escenes més paoroses, finalitzada la sessió. L’endemà al pati, tots ens miràvem el crani per si teníem gravada la xifra diabòlica.  Ser del 66, de vegades marca.  Si hagués explicat aquesta anècdota, la sessió hauria anat d’una altra manera.

Em va costar preparar la sessió. Crisi: la maleïda correcció dels textos. Vaig mirar d’aplicar el que havien proposat els alumnes. Tinc una discussió interna. Els textos tenen qualitat. Han seguit la base d’orientació. Bé! A més, tinc alguna versió amb correccions apuntades perquè se’n van  adonar mentre comentaven el text amb un company. Per tant, els havia de qualificar amb la lletra A. El dia anterior, el companys els havia atorgat 5 punts! De moment, va bé. He de marcar poques errades. Endavant les atxes. Llegeixo una recepta. S’ha menjat els pronoms. És l’hora de berenar. Noto un cuquet. Li apunto una B. Continuo corregint. Tinc el cap encara en la recepta. L’autora ha de ser una cuinera excel·lent. A classe hi posa ganes. Ha estat una de les últimes a escriure el dietari. Confusió en terminacions verbals. Però es va esforçar d’apuntar tot el que vam treballar. Dubto de la B. Rectifico. Té una A. Em trec de sobre la correcció, tot i que vaig rebent la notificació que algun alumne acaba de publicar-ne un.

Aprofito quan retorno els originals a cada alumne, per informar de les novetats:

Falta poc temps. He de treballar la probabilitat. Prescindeixo de consultar la sessió i la reflexió del primer trimestre, tot i que apareixen com a resultat de la meva cerca. M’agrada el document del SLT de la UPC. Ara bé, el to… —mai no hi penso: pot ser un bon model de text instructiu!— per tant, ja tenia el repte per proposar: com podem explicar la probabilitat?  Repeteixo l’activitat: grups d’experts. Ara m’adono que hauria d’haver preparat un exercici previ. Penso que va ser bona idea aprofitar l’article de Marc Guarro  per introduir el contingut. Em sembla que ahir vaig deixar de ser professor de llengua per anar de filòleg… Els va costar entendre la fitxa lingüística i què havien de fer. Només hi va haver un grup que en va ser capaç.

Aprofito les troballes de la recerca per iniciar la sessió. Han d’apuntar una de les profecies que sentiran. Adverteixo que el tema és d’actualitat (l’independentisme) i va com anell al dit per aprendre a predir. Després de mirar el reportatge, els faig cinc cèntims de les figures de Josep Trueta i de Ramon Trias Fargas, sogre i gendre. Abans d’apuntar les profecies, els aclareixo que per treballar-les o teníem el vídeo sobre la independència o bé els podia haver buscat un fragment  de Sandro Rey.

Després de l’embolic de la probabilitat, repassem la concordança verbal. Va anar bé recuperar una de les profecies del començamen. Els demano que completin la condicional  a partir del primer exemple. En la posada en comú, en surt qui podria dir:

Si el Camp Nou clama independència, Catalunya serà independent (Dr. Trueta)

Si el Camp Nou clamés independència, Catalunya seria independent (Rajoy o Carme Chacón)

Si el Camp Nou hagués clamat independència, Catalunya hauria estat independent (?)

Desitjo que en un proper trimestre estigui més encertat si continuo volent que aprenguin la probabilitat. Per cert, la pel·lícula marca. Si no, ho podeu comprovar vosaltres mateixos. Fixeu-vos en la cara del director:

Advertisements