Sessió 17a amb l’S2.  Cliqueu l’enllaç per consultar el dietari, redactat per una parella d’alumnes.

Després d’assistir a l’assaig dels Castellers de Castelldefels i haver observat la sessió de pràctiques, reprenem l’activitat. Sessió dedicada a la narrativa espriuana. Llegíriem un conte cooperativament. Òpera en texans, el progama divulgatiu del canal 33, em va donar la idea. Ho tenim?

Després del recordatori de la sessió anterior sobre l’amistat entre Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu i i dels poemes que van comentar, els vaig recordar la visió que tenim de la nostra vida minuts abans d’exhalar l’ànima. Per tant, si ara haguessin de fer un repàs de la seva vida, utilitzant cinc diapositives, els vaig demanar quines serien les paraules claus que les representarien. Em vaig sentir pronunciant les meves com a exemple: Calella, Barcelona, Gavà, Begues, Castelldefels. Sort que no tinc esperit nòmada! Per a la posada en comú, vaig aprofitar per formar petits grups per a l’activitat següent. Cadascú va comentar als altres dos companys els seus moments estel·lars.

Vaig comunicar a tots els grups que haurien de superar una prova si volien obtenir el fragment de conte que llegirien.

Em van sorprendre les respostes. El primer grup va confessar que havia aprofitat la imatge de l’autobús per representar el periple existencial d’una persona.  El segon va recordar, desconcertat, el conte de la rateta presumida. Una alumna del tercer va respondre que una església és el marc idoni per narrar el pas del temps.

Vaig distribuir els fragments a cada grup. Els vaig demanar que se’l preparessin a consciència ja que segons com el llegissin podien influir en la comprensió global del relat. Passat el temps acordat, vam formar tres grups. Cada alumne llegia en veu alta als altres el seu fragment. Al final de cada fragment, s’originava un petit debat. Qui ho explica?, És la mateixa Teresa a cada part?… Potser caldria un qüestionari final de comprensió o completar una taula amb els elements propis de la narració.

Finalment, demanava a cada grup que titulés el conte i què hi observava de tot el que havíem explicat de Salvador Espriu. Vam comentar les diferents propostes de títol: Tota una vida, Els esglaons de la Teresa, Tereseta i la Panxita. En la valoració final, els alumnes van comentar que no els havia agradat gaire. Els vaig recordar que els estudiosos havien qualificat com una dels millors contes de la narrativa catalana. Vaig afegir  que la Toni, comparant el pefils dels dos literarats, Espriu volia renovar aquest gènere. Per tant, els vaig demanar que hauríem de trobar l’originalitat. De mica en mica en vam anar trobant:

  • L’ús del narrador testimoni. Així l’autor aconsegueix que nosaltres presenciem la trama. Som els qui estem al costat de l’amiga rival de la Teresa.
  • L’estructura episòdica del relat. Recorda un retaule. Els informo que a l’església de Santa Maria d’Arenys  n’hi ha un d’important.
  • El creixent distanciament de la narradora i la protagonista. Ens va explicant la vida de la Teresa, fruit de l’enveja i el recel.
  • L’estil lingüístic
  • El secret de la Teresa, la capseta amb les restes i el retrat de l’amant. Per això s’entén que el Vincenç retorni  trist. Cares il·luminades, sobretot pels que van llegir l’últim episodi.
  • El tema. És veritat que narra els efectes del pas del temps. Ara bé, em sembla que amb l’aparició d’una nova narradora, es continua el cicle. Ara és ella que ens explica l’enterrament de la Teresa, amb la neboda geperuda com a protagonista. Per tant, sembla que l’autor ens suggereixi que es pot tornar a repetir la trama.

Finalment, tornant cap a casa, et recrimines que potser hauria d’haver insistit per què Espriu ens conta aquesta història. Era una premonició de la seva vida: marcat per les tragèdies familiars i comdemant a la solitud, com la Teresa. Et ve un ataca de serendipia. Té alguna relació aquesta conte amb l’obra de Federico García Lorca, Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores ? Avui l’escriptor granadí és el protagonista del doodle de Google per commemorar el seu naixement.

Estirant del fil, material que he trobat per incloure en l’acta del dietari:

blog d’una estudiant

blog de Roser Caño Valls

blog Ariadna al laberint grotesc

Advertisements