Darrera sessió  amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió.

He de confessar que vaig planificar la sessió d’esma. Va ser un dia bastant esgotador. Vaig preparar una entrada amb els videolits que m’havien anat fent arribar, però no vaig voler publicar-la just abans de començar la sessió.  Per la fatiga, m’oblidava del material. Vaig haver de baixar quatre vegades succesives a buscar fotocòpies, carpetes… al despatx. Just entrar a l’aula, em noten que faig una ganyota. M’havia oblidat de publicar l’entrada. Penso que més emoció. Obro el tauler. Apareix a la pantalla. Els demano que comptin enrere. Clico el botó i… apareix l’entrada amb els videolits. Ara bé, els recordo que abans hem de corregir l’exercici de derivació.

 Projectem, després,  les diferents creacions.  Dirigeixo la mirada cap  a la pantalla. No goso mirar la cara que fan. Aplaudeixen el final de cada passi. M’ha sorprès la implicació de cada grup. Les ganes de mostrar els treballs. L’orgull i la satisfacció per superar un repte. Compto que aquesta tasca els ha unit encara molt més. Els ha obligat a repartir-se feines, a ajudar-se, a complementar-se.

Em costa formar tres grups perquè resolguin les errades que van apuntar tres alumnes. Aquesta actitivat no ha funcionat gaire bé. Algun grup no va saber com les podia ajudar. Les  autores del comentari somreien perquè ara ja el tenien superat.

Finalment, vam cloure la sessió amb l’activitat Nosaltres responem per tu. Els vaig animar a preguntar el que volguessin saber de mi. Vaig demanar que cadascú apuntés un màxim de tres preguntes. Els vaig dividir en dos grups. Cada grup havia de triar una pregunta per persona. Després, els vaig encara uns amb els altres. Els vaig explicar que segur que em coneixien tant que podien respondre per mi.  Ens vam divertir força. Em van sorprendre algunes preguntes. Ara bé, ja m’han pres la mida perquè n’encertaven bastants:

  • Què fas per estar de tan bon humor? Si l’arriben a sentir els de casa. Haurien esclafit a riure! Ser optimista. Va ser la resposta. Al final, no vaig saber què respondre. Fer anys és el secret. 
  • Si tinguessis completa llibertat, què t’agradaria fer a partir de la setmana vinent? Van respondre un viatge. Doncs sí, un viatge a un lloc amb cales i a fer de llangardaix, per tancar els ulls i desconnectar.

Em van pregutnar pels portafolis. Els vaig contestar que ja l’han fet escrivint l’entrada del dietari o comentant les propostes que els presentava.

I conte contat, curs acabat.

Advertisements