JERICÓ, Pilar (2013) : Poderosamente frágiles, Barcelona, Centro Libros PAPF, SLU
Pilar Jericó s’estrena com a novel·lista amb aquesta obra. Especialitzada en lideratge, és coneguda tant pels seus llibres com per les seves conferències.
Claudia decideix ocupar el lloc d’un amic seu en un curs de kyodo, l’art de tir a l’arc japonès. A partir dels ensenyaments d’Eva, iniciarà un viatge interior que la portarà a assumir les seves febles per desobrir les seves fortaleses.
És un llibre estrany. Compto per la implicació del lector. M’explico. A mesura que els personatges avancen en el seu autoconeixement, com a espectador, et va incomodant presenciar aquest procés. Deu ser perquè et preguntes què respondries davant la reflexió que suggereix el company de l’activitat. Ara, et calen les explicacions de la instructora i les metàfores que utilitza. M’agrada com descriu l’arquer: arrels ben aferrades a la terra i flexibilitat de la part superior.
Apunto dues cites que estan relacionades amb l’educació i l’aprenentatge:
━Es una lástima que en el aprendizaje no se busque la excelencia de uno mismo y siempre se ponga atención en lo que nos falta ━comenta━. Buscamos que la gente cubra carencias en vez de ayudarla a elevarse al cielo desde sus fortalezas… Pensad sino en la educación que hemos recibido desde pequeños. (pàg, 42)
━Acuérdate del kyudo . El objetivo no está en dar el blanco, sino en recorrer el camino. Al igual que ocurre con los sueños, hemos de apuntar a la diana, pero no desearla tanto como para que nos haga prisioneros de ella. Por encima de todo, Claudia, está el objetivo de sentirnos libres de nuestras barreras y de aprender a querernos tal cual somos. Porque cuando uno se quiere a sí mismo es capaz de integrar también al otro. (pàg. 167)
Em fa l’efecte que aquest concepte de fragilitat de l‘autora madrilenya s’assembla amb el de vulnerabilitat que ha desenvolupat Brené Brown.
la rebotiga 
Deixa un comentari