He començat a llegir el nou llibre de María  Acaso. Tan bon punt l’he tingut, m’ha entrat un pessigolleig per tot el cos. No me n’he pogut estar i l’he començat a fullejar.  M’ha encomanat una alegria amb les il·lustracions de Clara Megía. He esperat pacient a estar sol a casa. Música. Una mica de ballaruga i n’he atacat el pròleg. Al final, he caigut en la seva provocació. M’ha vingut al cap com em va costar adaptar-me a la universitat i m’he recordat les empollades i com se’m feien de feixuges. Per algun racó de casa —tot i que no els he obert més— guardo els apunts de la Cirlot i les fitxes per al treball de literatura de segon. Són els que em van engresacar!  El meu primer mural.

Advertisements