Dilluns, el dia abans, llegeixo la recomanació d’Aida Ivars a Google+ i escric a Joaquín Martínez exposant-li la idea per participar en “El Barco del Exilio”. La seva resposta m’anima. Però em fa algunes observacions. Tot el dia el cap em bull. Al cap d’unes hores, les peces comencen a encaixar.

Em costa de controlar, però el cervell em va disparant idees. Sóc incapaç de seguir un procés o un mètode. D’ençà que vaig conèixer el projecte, em va entusiasmar. Quan vaig conèixer que havien muntat tota una comunitat, en vaig treure un passatge. De cop i volta, una tarda, rentant plats em ve la fal·lera: i si aplico la metodologia als de B?  He de mediar  les venades. Analitzar-les, si s’hi ajusten, doncs al sarró i a tirar-les endavant.

3a sessió amb B3. M’ha costat arrencar la sessió. Tinc por de plantejar el projecte. M’espanta si el rebutgen. Comencem amb una roda per saber si han fet la prova —l’horitzontalitat, me l’he passada per cert lloc… La Loli qüestiona alguns dubtes. Els aclarim. Recordem la sessió anterior. Alguns hi participen, d’altres fan cara d’avorriment.  Recordo que algú ha de fer fotos de la sessió. Fan l’orni. S’excusen que la càmera del mòbil no és gaire bona… Acaso, help! La Ximena s’hi presta. S’aixeca i va cap al mural. El retrata.

Faig una roda preguntant-los com podem arribar més lluny: sols o bé acompanyats. Tothom afirma que en equip. Formem parelles i reparteixo les fotos dels equips. Em sorprèn la posada en comú. La Gabriela i l’Alicia —crec— s’ofereixen a ser les primeres. Expliquen l’anàlisi de l’orquestra. La Zofia, que s’acaba d’incorporar, forma parella amb la Nataliya. Li ha d’explicar qui és la comunitat del Senyor dels Anells. En la posada en comú, em costa d’entendre-la. Li surt el portuguès. L’únic que sóc capaç de replegar és doncs. Me la quedo expectant que acabi el discurs. Em fa cara d’estranyesa. Jo la convido  que continuï. Li dic: “Per tant…” Ella es mira la seva companya perquè l’ajudi. No m’entén. Em continua dient: “doncs”. Es desfà l’embolic. Em parla dels diferents dons o poders que tenen cada membre de l’obra de Tolkien, no pas de la conjunció!! Riu diplomàticament. Per dins, es deu preguntar: “D’on han tret aquest tros de quòniam?” De totes maneres, m’agrada les conclusions que han tret.

Conclusions treball en equip

Els recordo que ens hem constituit en comunitat. Els passo el tràiler de “El Barco del Exilio”.  No s’immuten. M’estranya. Formo grups perquè analitzin el projecte, seguint el mètode PNI. Fem la posada en comú. La majoria ha entès que havien de reflexionar sobre el tema. No ho vaig comprovar. Com ens saltem el decàleg! De totes maneres, m’agraden les conclusions. Serà el TT d’aquest curs.

Els evidencio que tots compartim un vincle. Em miren expectants. M’oblido de la paraula forasters. Els dic que ningú de l’aula és natural de Castelldefels. Per tant, podríem participar en la proposta sobre l’exili. Ara bé, els exposo els meus dubtes. Si s’estimen més treballar tots els autors al llarg del curs o bé un a cada unitat. Nova sorpresa. Responen unànimament: tots els autors. La Cristina, abans de començar la classe em passa la cançó i em treu dos llibres de la bossa: La plaça del Diamant i El carrer de les Camèlies, en edició d’El Club editor! Al final, apunto a la pissarra els autors i cadascú s’apunta a sota.  Acabem la sessió recomanant-los que busquin informació dels escriptors.

Anuncis