5a sessió amb el B3. Per contextualitzar la sessió, m’empesco aquesta activitat d’escalfament. Els demano de quin color pintarien l’últim dia.  Em sorprenen les respostes. La Cristina, de vermell. Va haver de marxar de Veneçuela per la situació política i econòmica. La Carolina, de blau. Recorda el blau intens del cel argentí. La Leticia, de negre. Va haver de tornar a l’Argentina per acomiadar-se de la mare. L’Antonio, de gris. Va ser un viatge llarguíssim i trist: divuit hores en autobús. La Nataliya, de groc i de blau, com la bandera del seu país. Recorda el color del cel abans d’embarcar i els camps de blat. La Loli , de verd. La Victoria, dels colors de l’arc de Sant Martí, Va emprendre un viatge per conèixer món i encara no ha tornat a la seva terra, Rússia. La Gina, de verd. Va arribar per la primavera.

Fem un repàs de la sessió anterior. Pateixo perquè no s’han imprès les diferents fotos dels escriptors. Me’ls va portant la Lourdes a l’aula. Ajorno l’activitat per al proper dia.

Els reparteixo la poesia. Els fa gràcia l’exercici. De sobte,  em bombardegen amb dubtes sobre el lèxic. Vaig apuntant les paraules que desconeixen a la pissarra. Quan escolten Joan Oliver recitant-lo, es desanimen. Vaig apuntant els verbs. Miro de fer servir colors diferents pels temps: blau, el passat; verd, l’imperfet; vermell, el present i l’indefinit; negre, el futur i el subjuntiu.  Els explico que per explicar un fet, haurem d’utilitzar el blau.

Mentre dedueixen per parelles com es conjuga el passat a partir d’un verb  del poema, vaig preparant la presentació. Un cop ho han entès, els demano que substitueixin les formes en blau per les que acabem de veure.

Finalment, formem dos grups. Els reparteixo un full a cadascú. Els demano que en faci quatre trossos. Hi han d’escriure una data significativa. Els pleguen i els deixen dins d’una capsa. Fan una ronda en què cadascú n’agafa un. Diuen la data en veu alta. Qui l’ha escrita, explica quin fet va passar. Els agrada. Em demanen unes quantes voltes més. Volen conèixer vivències dels companys.

Reflexions: tenim una autèntica exiliada, la Cristina. La Victoria em confessa que és molt revolucionari el poema. Em demana si Joan Oliver seria independentista. Assenteixo amb el cap.

Advertisements