Sessió 6a amb B3. Dubto encara si les sessions em surten prou rodones, però cada dia en surto amb ganes d’escriure en el dietari. El projecte comença a emergir les experiències personals.

Després de l’escalfanent, em boicotegen la sessió amb dubtes. Abans, però, la Mariana, que dimarts no va poder venir per problemes de salut, em confessa que li encanta Lluís Llach i que li agrada molt la versió de Corrandes d’exili. M’estarrufo per dins. El fet de venir a Catalunya li ha permès conèixer-ne la música. Li encanta. És el que em passarà a mi ben aviat. Descobriré qui és Charly Garcia. Li recomano que escolti la versió de Sílvia Pérez Cruz.

La Leticia demana que escrigui el present de la perífrasi de probabilitat. Primer embolic: perífrasi de probabilitat i d’obligació. La Victoria s’hi afegeix. Li costa veure la relació entre tenía que i havia de . Li costa aplicar el passat perifràstic. Algunes cares incrèdules. Continua i em demana quina és la diferència entre anar i anar-se’n. Escric el present d’aquest darrer verb. Ens farà falta per a aquesta unitat. Protesta. Vol entendre per què en la conjugació hi surten tres paraules. Fujo d’estudi. Em sembla que s’enfada una mica.

Reprenem la sessió. Recordem les preguntes de la tasca d’aquesta unitat. Organitzo les parelles. Completen la biografia. Després, contesten les preguntes. Mentre vaig passant per les parelles, interrompo la de la Nataliya i la Victoria en rus. La Nataliya m’explica de què parlaven. Li explicava que els amics del seu home es van sorprendre que ella visités el Valle de los Caídos. Ella argumenta que és un monument de la guerra. Hi ha enterrats presoners. Per això val la pena anar-hi i homenatjar-los. Li intento explicar que això no és vol per la banda dels vencedors. Espanya encara té pendent  la reconciliació i si no es vol recuperar la memòria històrica no hi ha res a fer. Evidentment, ho compara amb la URSS. Abans era soviètica, ara és ucraïnesa. El pare, militar soviètic. Els van destinar a la Sibèria. No oblida el fred extrem que va patir de petit. Tot, per un projecte que de cop i volta es va esfondrar. S’estranya que ara tothom renega del comunisme. Entenc, pel que m’explica,  que no va poder continuar exercint de mestra perquè desconeix l’ucraïnès. Els pares dels seus alumnes li ajudaven a escriure les notes. No entén aquesta dèria humana per bandejar el passat. Segons ella, no es pot renunciar  la història. Qualsevol fet té aspectes positius i de negatius. Em sap greu que no puguem compartir aquesta conversa amb la resta de la classe.

Finalment, fem la posada en comú de les respostes. Comencem per la darrera. Joan Oliver es va encarregar d’evacuar els escriptors que treballarem. A més, és qui posa en contacte Mercè Rodoreda amb Armand Obiols. La Cristina assenteix amb el cap. Ella vol estudiar l’escriptora i està al corrent de l’escàndol de Roissy-en-Brie. Torno a estarrufar-me! Quant al retorn, reflexiono com de dur devia ser marxar  i com de dur tornar, en plena maduresa i amb fills ja grans. Tothom assenteix.

Encara ens queda temps per parlar breument de l’imperfet.

Anècdota: la Victoria sempre que sent Pere Quart es pensa que parlem del rei. A mi, també em passava de petit.

Anuncis