5a sessió amb el D. Ho confesso: la pastisseria no és el meu fort. D’ençà que vaig provar de fer un pa de pessic. Fa anys d’aquesta experiència. Sort de la meva dona que em va tustar l’espatlla i em va recomanar amorosament: “Jaume, deixa-ho. No pujarà” Encara estaria palplantat davant el forn esperant el resultat. Aquesta és la sensació que vaig tenir de la sessió d’ahir.

I mira que va abans de començar un grup em va plantejar un repte: ser capaç de fer la classe la primera hora sota un arbre i l’altra hora en una taula d’un bar. Han captat la meva traducció del terme de María Acaso “el aula como jaula”. Jo el traduiria com l’aula com a taula. Evidentmen, el vaig acceptar.

Vam iniciar amb una reflexió: Què podem treure de les valoracions del curs passat? Hi van pensar individualment, per després posar-ho en comú en petits grups. AVam elaborar aquest mapa mental amb els comentaris:

Escalfament

Com que no és gaire bona la foto, apuntem el que van destacar de les valoracions del curs passat. El curs va ser profitós, encara que reconeixien que la metodologia va ser dura. El Carles A. va reinvidicar que els alumnes no hem de témer les innovacions. Arran del seu comentari, vaig apuntar agosarats. Tambien objectaven sobre la finalitat de les sessions presencials. Els vaig recordar que n’organitzàvem una al final de cada unitat.  El Fran va advertir que tothom havia aprovat. Finalment, van assenyalar l’aprenentatge cooperatiu i els canvis de rols que havia comportat.

Tot seguit,  vaig mussitar els objectius de la sessió. Els vaig dir baixet perquè no els havia redactat com a reptes. Cagada. Potser m’excedeixo en  l’estratègia  de planificiació-express, aprofitant materials anteriors. Vam veure el programa de les tres primeres unitats. Expectació. Llavors, em van recordar quins eren els continguts que havíem de treballar en la unitat que estrenem. Els vaig apuntar a la pissarra. Això va servir perquè s’apuntessin en un grup. Problemes: els abstens i que tot el material era pensat per a grups de quatre persones. Vam haver d’anar dividint continguts: dos grups per als sons, dos per a la morfologia del nom i l’adjectiu. Es van constituir els següents grups:

  • sons (I): Carles A., Pilar C, Dolors i Anna I
  • sons (II):  Conxi, PIlar G, Carles I i Isa
  • gènere: Pilar A, David, Lourdes i Jordi
  • nombre: Mònica, Agus, Albert i  Anna B
  • categories: Laia, Fran, Helena, Víctor
  • marc socioling. ; Àngels C, Àngels P, Mireia i Jaume

Vam mirar la presentació de la unitat. És una adaptació de la del curs passat. Vaig suprimir el calendari. No ho tinc lligat, però he de confessar que anant pel cotxe ja em ballava el cap com podria muntar la propera sessió. Van confessar sentiments: angoixa, expectació… a l’hora d’encarar el curs i la unitat. Què els vaig insistir? Només es poden comparar amb ells mateixos i no pas amb el company del costat. Per convertir-se en bons experts, han d’observar el seu aprenentatge. Cares desconcertades.

Vaig anar repartint el corresponent fragment a cada component del grup. Desànim. Els vaig demanar que s’agrupessin i es comentessin els exercicis. Més atordiment. Després, els vaig demanar que es plantegessin les preguntes que haurien de sbar respondre per superar l’exercici. Així vam anar establint els objectius d’aprenentatge. Aquest és el panorama:

Objectius unitat 1

Finalment, vam aprofitar els grups per negociar el projecte de la unitat 1. Més aclaparement. Vaig anar passant pels grups per explicar-los que havíem acordat com treballaríem els blocs II i III. Ara havíem de decidir com practicàvem el bloc I. . Cadascú va poder votar per dos projectes.  Un cop vaig apuntar totes les propostes del grup,  vaig incloure la meva. Va ser desestimada. Només vaig aconseguir 1 vot.  Lliçó de democràcia. N’hi ha que suen pel tema d’actualitat que triem. De moment, l’han de pensar per a la propera sessió. Ja em puc espavilar a corregir els articles d’opinió.  Faltava un quart i vaig decicidir cloure la sessió.

Testimoni de la sessió. De Pilar Gil

Es pot anar contemplant com es van gestant les diverses sinapsis. És boníssima la idea de fer un reportatge fotogràfica de cada sessió. Sempre perceps detalls que et van passar desaparcebuts.

El procés ha començat i és natural aquest atordiment. Alguns ja m’ho van confessar: “Jaume, ens has estabornit”. Em venia al cap el sacseig  de l’Olga Esteve. Ves que no tinguem a punt el proper repte.

Advertisements