6a sessió amb el D. Tal com podeu llegir en l’acta de la sessió, vaig començar la sessió demanant-los que ambientessin la sessió anterior. Em va agradar anar escoltant els diferents temes. En podríem fer un recopilatori. Va guanyar la música d’intriga perquè la majoria va confessar que venien expectants per saber com els sorprendria. Com a conclusió, la majoria s’havia imaginat que el curs seria seguir el llibre de text i vinga a fer exercicis. Ja veus com canvia la percepció que ens tenim. Jo, amoïnat per si se’ns havia apagat el caliu. Els vaig confessar quin tema els havia reservat. M’havia abstingut de fer-los escoltar. Reservo el moment Sálvame Deluxe per a més endavant.

 Així, malgrat l’emprenyadora otitis, vaig tenir ganes d’arrencar la sessió. M’ho vaig callar, però em va ser molt profitós el repte que em van proposar. M’han ajudat a estructurar la sessió: una part de treball cooperatiu (comencem pel bar) i una altra, d’exposició (sota l’arbre). Vaig haver de recordar com havíem constituït els grups. Hi havia persones que no havien pogut venir el dia abans, per tant s’hi  havien d’integrar. Ho van fer naturalment. Es van associar amb el grup que tenien més  a prop. Els vaig plantejar el repte: serien capaços de respondre les preguntes que havia recollit dimarts?   Primera sorpresa —o segona, si comptem la reflexió de l’escalfament—, tan bon punt es van asseure junts, la majoria va posar a la vista la documentació que havia trobat. Mentre em passejava a l’aula, em van fer molta enveja veure’ls debatent sobre el contingut.  M’anaven formulant dubtes i neguits: “Haurem de preparar una exposició?” “Jo, no tinc ni PI” “A veure, no entenc quina és la diferència entre domini i marc jurídic”  “Només hem de saber fer l’exercici? I ja està?” “Només ens aprenem aquests sons? No ens apareixeran excepcions?” “Només apuntem les categories gramaticals? No farà falta una explicació més?” Els vaig anar calmant com bonament vaig poder. Quan encetem un llibre blanc sobre les creences de l’alumnat, provocades per nosaltres? Una llengua és un codi de normes i excepcions.  Si el curs és accessible és que hi ha gat amagat (la imatge de l’estafador). No podem partir de la nostra experiència i pràctica com a alumnes!

D'Inés, grups de xerpes constituïtsi escoltant reflexions

D’Inés, grups de xerpes constituïts escoltant reflexions

Vaig aprofitar abans de passar a la segona part fer deixar anar algunes reflexions. Si adoptàvem el mètode de la classe invertida no era per repetir la classe magistral —ara vindrà quan m’expulsaran de la comunitat de flipats i flipades…— Havien d’observar atentament quin era el seu procés d’aprenentatge perquè era el que es trobaria el company.  El nou repte que s’hauran de formular és si sóc capaç de superar l’exercici inicial? També haurem de treballar com aconseguiran això mateix amb els seus companys. Ben aviat finalitzarem la primera fase: esdevindran bons xerpes (grup d’experts)?  Ara bé, com aconseguiran que els companys superin l’objectiu d’aprenentatge? D’entrada, havia pensat amb un mural de glogster. També penso que cada grup haurà d’acordar si és adequat l’exercici que els vaig facilitar. Potser en creïn un altre, de més original. Penso que per a la fonètica seria idoni que s’imaginessin l’aliniació dels sons per entomar un partit de futbol. Crec que això és el que no vaig saber aconseguir amb els del curs passat.  Això no és un curs per a filòlegs, sinó de perfeccionament! Continuem amb la visió que l’educació és transmissió i memorització, però per a què?

Finalment, com a activitat de distensió i transició havia pensat apuntar els temes que havien pensat per a l’article d’opinió. Vaig trencar l’acord que havíem pres el dia anterior. Em vaig adonar que  seria més engrescador que cadascú triés el tema de l’article. Van assentir unànimament.

D'Inés, "docens erectus" no s'extingeix.

D’Inés, “docens erectus” no s’extingeix.

Em vaig haver de disculpar que encara no hagués pogut corregir els textos inicials. De totes maneres, els vaig presentar els criteris avaluatius. Vaig aprofitar per recomanar el Centre de Redacció de la UPF. Els vaig proposar l‘ànalisi de la situació per planificar l’article.

Per cert, ja sé per què no vam triar la meva proposta de projecte. Segons la Conxi, quin sentit té si l’anem aplicant dia a dia? Vaig sortir de l’aula com Netol, amb un somriure beatífic. Sense fingir.

D'Inés, aquí uns criteris...

D’Inés, aquí uns criteris…

Advertisements