Sessió 8a amb el B3.  Quedo parat l’interès que crea La cançó del dia. D’una banda, pels companys que tenen ganes d’escoltar la versió musical i l’explicació; de l’altra, per la implicació de la persona que n’ha de fer la introducció.  Continuem amb l’orgull andalús. Aquesta vegada ponentí. L’Antonio es devia llevar ben d’hora, ben d’hora per preparar els dos pasdobles que ens volia mostrar. Va venir amb la presentació escrita. La va llegir. Em va sorprendre perquè la va llegir molt bé. Li ho vaig comentar. Va confessar que li costava perquè li bullien les emocions com cassola al forn: l’enyorança de Cadis. Es va contenir perquè crec s’hauria passat les dues hores explicant-nos sobre el Carnaval, les chirigotas i les comparses. Volia presentar-se amb un pito, les canyes que fan servir. En la posada en comú, quan les companyes el van valorar, s’estranyava que li valorés la lectura. Li costa molt articular els finals de les paraules.

Així ens vam presentar a la biblioteca, mitja de retard i engrescats. No va faltar gaire que els expliqués com anava l’aplicació per elaborar un mural. De seguida, van anar provant les diverses eines. A veure  dimarts quins murals presenten. La majoria els volia acabar a casa.  A mi, també m’ha tocat. Aquest n’és el resultat.

Advertisements