8a sessió amb el D. Aquesta vegada vam invertir l’esquema de la sessió. Primer, ens vam centrar en la planificació de l’article d’opinió. Després, vam deixar que els grups reflexionessin sobre el procés que havien iniciat. Ara bé, havia previst un detonant.

Dia xof. Tarda xof. A sobre, no trobava la foto que volia que acompanyés la presentació de la reflexió del grups. M’hi vaig passar més de mitja hora. Em costava concentrar-me en la sessió. A més, vam discutir amb la Lourdes pel que fa a l’assessorament sobre una alumna seva. Mirant de mantenir el control a l’hora de preparar la sessió, vaig tenir un rampell.  Els grups haurien d’acordar com pensen ajudar els companys a assolir el seu objectiu. Recordant com va anar la sessió de dimarts, em va venir el rampell. No haurien de transmetre informació sinó convertir-lo en una experiència d’aprenentatge.

La primera part, la vaig fer amb recança. Els vaig proposar que per parelles ensenyessin els arguments que havien apuntat el dia anterior. El company els n’havia de suggerir un parell més.  Mentre em passejava observant-los,  em vaig veure monopolitzat per una parella d’alumnes. Són mare i filla.  La filla no va poder venir el dia anterior. Per tant, em va dir que ja tenia l’article i com ho havia de fer perquè me’l mirés. Em vaig esverar una mica. Li vaig dir que no havia demanat el text, sinó que havíem d’aprendre a anar-lo planificant. Va rondinar perquè, segons ella, s’hi havia passat tres hores. La mare, que feia parella amb una altra companya, va sortir a defensar-la.  Al final, li vaig proposar que en planifiqués un altre, mantenint el tema, i comparés les versions. Corregiria la que considerés millor. Va arrufar el nas. Per cert, vaig mantenir l’horitzontalitat. Em vaig estar assegut en les posades en comú.

De Jaume

Vaig mirar de fer la posada en comú. Vaig demanar disculpes per la discussió amb la Mireia i la M. Àngels, els la vaig resumir. De cop i volta, em vaig veure repetint les preguntes  de què vam parlar dimarts. Vaig ampliar els recursos per desenvolupar una idea: amb exemples, enumerant la causa o la conseqüència o bé comparant-la amb una analogia.  La Lourdes va recomanar que potser hauríem de llegir models d’articles d’opinió. Els companys es van estimar més la meva seqüència.  Cadascú va comentar els arguments que li havien proposat. Em va fer gràcia que alguns confessaven que canviaven el tema o bé el reorientaven.

Com a activitat de distensió i que ens ajudés a centrar-nos en la segona part, vaig pensar que seria molt idoni analitzar un anunci. Reprenem la #rEDUvolution: donem pas al llenguatge visual, a la narració, a la creació i a les emocions.  És l’avantatge de seguir el grup per  Facebook. M’agraden les propostes de Miguel Elias per treballar les narratives de la imatge. És qui em va donar la idea.  Tal com ho explica la Dolors, que va ser l’encarregada de l’acta, vaig formar dos grups. Un s’hauria de fixar en què transmet l’espot i l’altre,  com ho transmet. Tothom va mirar molt atentament . Alguns es van emocionar. L’Anna li va causar rebuig.  Em va saber greu i no vaig saber atendre la seva molèstia.

Després de la posada en comú, els vaig presentar les qüestions que haurien de reflexionar individualment i després ho consensués amb la resta del grup. Dubto si vaig ser prou competent a l’hora de recollir les conclusions. Em va agradar el que van comentar.

Els vaig recordar l’evolució que havia observat. En la primera sessió:  desconcert quan els vaig donar el fragment d’exercici; desassossec, quan el van compartir amb els companys. En la segona sessió, els grups es van animar responent les preguntes que van plantejar. Es van esverar després d’haver rebut els fulls de ruta. Finalment, un cert neguit per convertir-se en xerpes. Els costa acceptar que són experts. Finalment, quan comentàvem la darrera pregunta van esclafir a riure. La Inés va explicar una anècdota. Els mossos es petaven perquè ja intuïen quin seria el desenllaç. Va confondre l’ordre d'”endavant” que li van dir en un control per “a on van?”. Vaig aprofitar per explicar-los una altra. Quan vam tornar a l’activitat, van excusar l’alegria per l’emoció de l’anunci. Penso que va ser un altre motiu: barrinaven com impressionarien els companys per aconseguir l’objectiu d’aprenentatge. Per cert, quan es van agrupar, un grup va decidir ocupar la taula gran.  Se la van fent seva. Serà un bon símptoma quan jo deixi de ser el centre del reportatge fotogràfic.

Advertisements