11a sessió amb el B3. Ha estat una sessió molt rara. Sort que he reservat el subjuntiu per a dijous!  Encara estic consternat del que m’ha explicat la Nataliya.  Ha esperat al final de classe per parlar amb mi. M’ha demanat que volia continuar de curs i s’ha justificat perquè no parla català. En té una mala experiència. Traumàtica. Ha estat capaç d’explicar-m’ho, cosa que li he agraït doblement: per la confiança i l’esforç de reviure-ho per relatar-m’ho.

Hem començat poquests, però s’ha anat animant. Avui era el torn de la Mariana per comentar la cançó del dia. Tenia preparada una bona introducció. Ara bé, m’ha passat com els  seus companys que no sé què hi té a veure el grup Raska amb L’estaca de Lluís Llach. Em sembla que inconscientment ha creat mala maror.  La Zosia ha explicat per què havia triat la cançó de Sia.

He mirat d’introduir l’estructura per demanar preferències (Com t’estimes més…? o bé Què t’estimes més…?) L’he contextualitzada, però he fet ballar el paraigua a la Nataliya amb l’entrecot que demanaria si sortíem tots junts a sopar. Els companys em miraven desafiant-me: “A veure com te’n surts, nen”.

He format les parelles. Avui provàvem una primera lectura de Llegir per parlar, llegir per aprendre. He triat el text de Paco Candel. Les preguntes que proposen han aixecat polseguera. Al final, s’ha produït un conflicte. No he sabut com el podia resoldre. L’Antonio s’ha enfadat perquè la Mariana intervenia a tot hora. M’ha agradat el que ha opinat la Nataliya. Ha formulat una declaració de principis. Creu que tot el grup és prou intel·ligent perquè ve per voluntat a aprendre el català. És un gest respectuós cap a qui t’ha acollit. Després, havent plegat, he entès per què ho deia.

Més emolics. La Cristina, la admiradora de la Mercè Rodoreda, prepara una representació d’un fragment de La plaça del Diamant. Cadascú ha entès diferent la tasca de la gravació d’una lectura dramatitzada. Potser anirà prou bé per negociar aquesta tasca.

Advertisements