10 sessió amb el D. Dia de bòlit. Dia d’estrena dels xerpes. Cada un ha d’encarregar-se que els companys assoleixin l’objectiu. La majoria de grups van decidir mantenir l’exercici que els havia facilitat com a avaluació inicial i final. Els del gènere i el nombre n’han elaborat un altre de diferent. Per no excedir-me amb el nombre de fotocòpies i per fomentar la interdependència positiva, essencial per a treballar cooperativament, a cada equip vaig donar un exercici  dividit, però,  per a cada un dels components. També la correcció. Pretenia que se’l corregissin i el contrastessin amb la resta per plantejar dubtes als experts. Aquesta és la meva idea de classe invertida. 

Vaig preparar una presentació per mostrar els anuncis que van pensar en la sessió anterior i per recordar les preguntes que haurien de saber respondre amb l’exercici. Hi va haver nervis, neguits, desconcert i desconfiança en cada equip. Però n’estic prou satisfet del resultat.

Finalment, vaig decidir cloure el primer objectiu amb una explicació succinta del contingut de fonètica. Vaig emprar uns quants recursos, sobretot per a les consonants. Les vaig presentar com si fos l’aliniació d’un entrenador. Les oclusives són els defenses. Les aproximants són els defenses fins (que els criden per protagonitzar anuncis). Les fricatives són els centrals. Les africades, en canvi, són els falsos centrals.  Els alumnes em van ajudar a fantasiejar. La resta,  com que són singles— és a dir, no tenen el so equivalent sord—, són els craks. “Els milionaris que no penquen gaire”, com les va definir la Lourdes. Van riure quan vaig presentar la n velar com la n pija. Es peten quan els recordo l’avís de megafonia de la Renfe de l’estació de Viladecans. A més, em vaig anar destendint i vaig acabant fent el pallasso. Els imitava el Palomino.

Primera ensopegada, natural: problema a l’hora de formar els diferents equips. Faltaven experts per destinar-los en les diferents formacions o bé se’n van presentar de més. Això va causar que el nombre de components per a cada equip estigués descompensat.

Segon problema. Com que el grup és nombrós, vaig haver de fer mans i mànigues per constituir els grups d’experts. Vaig anar improvisant divisions de continguts. En tinc dos per a la fonètica i dos per al nom i l’adjectiu. Per a l’exercici de fonètica hi havia parella d’experts, o més.  El xerpa de les vocals i el de les consonants iniciaven el guiatge a l’hora. Desconcertaven els companys. Uns no sabien a qui havien de seguir. D’altres decidien arriscar-se i fer sol l’exercici.

Tercer problema. Em vaig concentrar a constituir equips i repartir els exercicis. Cada equip havia de resoldre el mateix exercici: transcriure un embarbussament. Ara bé, cadascú tenia un fragment diferent. Em vaig oblidar de donar les instruccions. Només vaig ser capaç de marcar-los el temps. Es van esverar. Total. Ens vam passar tota la sessió per resoldre l’exercici de fonètica. En tenen quatre més a la cua. Espero que ho maten en la propera sessió.

La Lourdes i la Inés es van quedar al final per comentar que reconeixien prou difícil la tasca dels xerpes de fonètica. Ara bé, havien ajudat a fer entenedora la meva explicació. “ContrarEDUvolution? Va de retro, Satanàs”.

Advertisements