La Pepa13 sessió amb el B3. Ahir no va caldre idear cap detonant per captar l’atenció i l’interès. Va venir dins d’un macuto. Va fer embogir la Nataliya. Va confessar que li agradaven els gossos. Tenia un llebrer afgà a Ucraïna. Ens en va ensenyar la foto. El cadell va anar de mà en mà. Ara entenc perquè era una raça preferida per l’aristocràcia. No molesta gens. Almenys, la Pepa. Es diu així en homenatge a la Constitució de 1869.  A més, suportava estoicament tots els manyacs que rebia . És clar, va propiciar un ambient ben distès.

Vam treballar el present de subjuntiu d’una manera ben tradicional. Els vaig demanar que pensessin en verbs. Els vam apuntar i els vaig demanar que cadascú en triés un. Els vaig deixar un temps perquè miressin de deduir el present de subjuntiu amb la fórmula introductòria: Vull que o M’agrada que… La Victoria es va oferir com a voluntària per deduir la conjugació. Vam repassar a què ens referíem quan parlem de verbs de la 1a, 2a i 3a conjugació. Després d’omplir la pissarra, vam mirar la presentació que havia ideat. Em van demanar què significava l’arrel d’un verb. També vaig intentat desdramatitzar el contingut i vaig recordar que per a un romànic no és pas tan difícil com per a un parlant eslau que desconeix aquest mode. La Nataliya assentia amb el cap.

Quan els vaig demanar: “Com voleu que sigui o fem la lectura?”, van acordar i van constituir els grups. Van mirar de localitzar un fragment. De moment, tenim un extracte de La plaça del Diamant, un altre de Pere Calderes i un fragment d’Opòton el Vell.  Els dos cunyats deixen de ser polissons d’ El Vaixell de la Llibertat. Visca, visca, visca!

Finalment, vam escoltar dues cançons més: la de la  Rocío i la de la  Victoria. La cançó de Carlos Baute ens va explicar la Rocío que quan l’escoltava  li recordava quan el seu fill la hi va dedicar una vegada. La Victoria va triar Camins de  Sopa de Cabra. Ens va animar a escoltar-la atentament i que hi estava d’acord amb la lletra. Havíem d’emprendre projectes personals, col·lectius i fins tot de polítics.  La Nataliya es va comprometre a acomplir el compromís. En un tres i no res va trobar una cançó. Va triar una cantant francesa. Em va explicar la fascinació que senten a Rússia per la cultura francesa. Em va assegurar que ja venia del temps de Napoleó. Li vaig preguntar per Caterina la Gran. De seguida em va fer quatre apunts del personatge històric.  Em va advertir que per fer contenta una russa, l’has de portar a París. Em va anomenar els llocs que havia visitat.

De hurley_gurlie182, extreta d’http://www.morguefile.com/archive/display/159602

Ara no recordo com va anar, però l’Antonio em va suggerir inconscient la sorpresa per al proper dia.  Va esmentar Miguel Poveda. El va conèixer per la pel·lícula de Bigas Luna. En vaig sortir molt satisfet.

Anuncis