12 sessió amb el D. Repreníem la posada en comú dels xerpe Dimarts per problemes familiar vaig haver de cancel·lar la sessió. Comptava que en aquesta sessió mataríem la unitat 1, però em vaig equivocar. Només hi va haver temps per a dos continguts més: el gènere i el nombre del nom i de l’adjectiu.  Ja m’ho vaig imaginar que ens allargaríem amb l’activitat d’escalfament que vaig improvisar per repassar el contingut fonètic, però em va semblar adequat. Així doncs, he de començar a creure’m que hem de flexibilitzar el temps.

Com comentar el secretari de la sessió, vaig improvisar una activitat per repassar la fonètica: una pluja d’idees de paraules per transcriure-les.  Comptava que ja l’haurien assolit el cap de setmana. Il·lús! Quan els vaig demanar que en triessin quatre paraules de la pissarra, tothom va treure la fotocòpia dels xerpes. Primera crisi de pànic. Algú protesta que en la fotocòpia hi falten les vocals. És algú que no va poder assistir en la sessió anterior.  De seguida l’Anna se n’adona i em facilita uns apunts seus. Els fotocopiem per repartir-los. En la posada en comú, aprofiten per resoldre més dubtes.  La Pilar A es queixa que no hem pensat en sons africats ni en diftogns. La calmo. Tenim dues unitats més per aprofundir i consolidar la fonètica. Em decebo una mica. (Jaume, temps!)

De totes maneres, avui em presento amb el material a punt per al repartiment pels diferents equips. Abans, però, cal formar-los. És una proesa. Sempre hi ha algun grup de xerpes que és incomplet. En els equips, incorporo persones noves… Em sembla que els equips eren diferents dels de la primera sessió.  Reparteixo els exercicis. Continuo pensant  que en cada equip, cada component ha de tenir un exercici diferent (la interdependència positiva). Només hi ha un equip que resol més ràpid que els altres. Sospito que és per una alumna que marca el ritme. Cadascú fa el seu i no els comenten. Si no, no m’ho explico. M’arrufa el nas. S’impacienta. En canvi, observo per tots els altres equips es respira molt bon rotllo. O bé fan els exercicis plegats, un cop el xerpa ha repassat el contingut, o bé els fan individualment però plantejant dubtes en veu alta. Algú destaca que els apunts del gènere són molt efectius. M’animo i penso que val la pena tot l’esforç d’aquestes setmanes prèvies i aquestes sessions.

L’emissió dels anuncis diverteix. Genera expectativa, interès i anima els equips. El del desodorant crea certa controvèrsia, per sort, va lent a l’hora de descarregar-se. Prescindim del final. Les alumnes ho agreixen, però els alumnes no el perdonen. El passen pel mòbil. Com que queda una mica de temps, passem el del proper grup: les categories gramaticals. Primer, projecto la foto que m’han fet arribar i després mirem l’anunci. Tothom s’aixeca afirmant que és un dels millors espots publicitaris.  La Pilar A. observa que fins i tot en aquest anunci predomina els formes masculines.

Estic molt satisfet de la idea de recòrrer a la publicitat. María Acaso aconsella introduir la narrativitat de la mateixa manera que  Joan Farrés suggereix incorporar aquest recurs comercial :

la imagen es una oportunidad para convertir los procesos de enseñanza en algo más atractivo, más sugerente, más motivador, porque sólo así se puede garantizar el aprendizaje.

La educación como industria del deseo

Al final, recordo que han de repassar les preguntes i si les responen afirmativament han de considerar l’objectiu assolit. Els desaconsello que es refiïn dels fulls de ruta per memoritzar-los abans de la prova final. Devien sentir a ploure?

Anuncis