Sessió amb l’equip. Aquesta vegada no em vaig angoixar gens. Jugava amb avantatge. La setmana passada vaig mantenir una reunió força interessant amb la Griselda. Inconscientment vam anar preparant terreny. Just quan marxava i vaig ser capaç de confessar-li els meus dubtes a la reunió, em va proporcionar la clau. Vaig relacionar la seva proposta amb una piulada de la Guida Al·lès.

Així doncs, la proposta per negociar els objectius d’enguanypodia seguir el mateix plantejament d’aquests centres  de secundària nord-americans. En la primera sessió ens havíem compromès a tirar endavant un projecte individual. Ara, doncs, era l’ocasió per endegar un projecte col·lectiu. El vaig tramar  perquè cada grup l’assumís seguint la metodologia de l’Aprenentatge per Problemes (PBL).

Primer, vaig exposar el pla, per si el trobaven interessant. Com que no va funcionar la tecnologia, vaig  tirar pel dret. M’hauria agradat que miressin la primera part del reportatge. Van acceptar.  Després, vam constituir els grups. Vaig apuntar els tres temes que havien recollit dels qüestionaris de l’estiu a la pissarra. Cadascú es va apuntar en el que volia treballar. Ens va donar prou temps perquè cada grup fes un canvi d’impressions i acordés quina pregunta es plantejaria.

Per acabar, vam quedar per trobar-nos al febrer perquè cada grup exposés les seves conclusions. Vaig sortir de l’aula content. Havia anat prou bé. Mentre tancava la taula, vaig notar com  la reflexió  em tustava una espatlla. Li vaig somriure i li vaig dir: “Avui em nego a analitzar el desenvolupament de la reunió. Prescindeixo  si hi ha algun aspecte a millorar. Ja m’he torturat prou.” Ús i abús de l’avaluació?

A la tarda, trec a passejar la gossa. Evoco la reunió. Un dubte em llampega: ” Vols dir que et pertoca forma part de cap grup?” “I l’horitzontalitat?”, esgrimeixo.

Anuncis