15a sessió amb el D. Dia estrany, enrarit. Em van arribant notificacions dels comentaris. Els llegeixo en diagonal. Hi ha més d’una reflexió sucosa, tant pel que fa a l’anàlisi de la primera fase com per la metodologia. Com em passa sempre, em bloquejo perquè no sé com fer-ne el buidatge. Sóc així de capsigrany…

Refaig la presentació.

No hi caic, però, que he d’imprimir els exercicis per fer la diagnosi. Em poso nerviós. Visca la interdependència positiva! L’ordinador va lent, la impressora va esgotant la tinta.  Els xerpes de l’últim grup es convertiran en arqueòlegs si volen descobrir en quina varietat dialectal és el text que tenen fragmentat.

M’empesco una activitat per començar. Entro a l’aula  i reparteixo un paperet. Els demano que hi escriguin el nom. El pleguin. Vaig al despatx  a buscar una capsa. Hi dipositen els paperets. Creo expectativa. Algú pregunta si farem l’amic invisible. Somric maliciosament. Ja tremolen. Passo la capsa perquè cadascú en tregui un paperet. Quan tothom en té un, anuncia l’activitat: el resumidor invisible. Hauran de resumir l’article de la persona que els ha tocat. Aquesta serà una de les tasques d’aquesta unitat: saber resumir un text.

Vaig per presentar la unitat 2. No tenim connexió. En aquests moments és quan et vénen ganes de marcar-te uns passos de claqué i fer-te fonedís. Previstos del directe. Els explico de què va la presentació. Els anuncio de l’altra tasca: elaborar un mural col·laboratiu.

Apunto els continguts que hem de treballar. És el torn perquè s’hi apuntin. Poques modificacions dels grups de xerpes de la unitat anterior. Em salto la programació. Els vaig repartint els exercicis a cada grup. Ja no es produeix la reacció de desconcert de la primera vegada.  Tots els grups entomen l’exercici i el comenten. Vaig passant per comentar la solució. Es respira un bon ambient. Ara ja els resolen. M’animo. Els convido a plantejar els objectius d’aprenentatge. Ho havia previst abans de l’exercici.  Fem la posada en comú.

Com que estic espès, deu ser la fatiga, els animo que em recordin com ha de ser un bon resum. Els confesso que l’únic que em recordo és que han de complir 5 propietats. Les anem comentant. Alguns grup competeixen per la propietat. Finalment, improviso un dictat. No trobo el text que havia pensat. És el que faltava per arrodonir el dia! N’imprimeixo un. Profe espontani. M’encallo amb la traducció. Sort que rondinen i fem un sol paràgraf. M’he salvat perquè el traductor simultani se’m va plantar.

De totes maneres, ahir els alumnes em van demostrar que s’han convertit en xerpes. Adapto la declaració que convida que seguim Carme Bové: seguirem capgirant l’aula. També em faig seguidor de l’himne.

Anuncis