La caiguda d’Ícar, de Jacob Peter Gowy

16 sessió amb el D. La jornada segueix la tònica de la setmana.  Cueja el final del trimestre. De totes maneres, no em puc treure del cap la tornada de la cançó de Leonard Cohen. Al matí apago una petita crisi compartint rooibos. La Lourdes, una alumna,  em qüestiona que no es  pot ser tan radical si al final han de fer una prova. Li recordo que fa un any, en el mateix lloc, també atenia un altre delegat, amb el mateix neguit.  Ostres, si dimarts va anar la mar de bé! Potser m’he de revisar la vista… Arribo tard a la segona sessió amb els del B3. M’esperen per fer la part oral. La capgirem. En sortirà un bon resultat. First we take Manhattan.

No sé si en una sèrie a la piscina o bé a la dutxa, em ve com he de plantejar aquesta sessió. Penso en l’escalfament… I si els demano que m’ajudin a triar una melodia per a la sessió de dimarts? Repetim activitat. Tinc curiositat per si hem superat l’ambientació d’intriga que vam acordar en la primera unitat. Quan arribo a la feina, s’ha esvaït aquesta idea. N’he d’improvisar una altra. Ja està, escenes de pel·lícula. Trio aquestes imatges per comparar l’evolució que han sofert.

Preparo les preguntes per a cada grup de xerpes. Busco a la galeria del mòbil. Glups! La foto és de molt mala qualitat. Tampoc no m’ha arribat l’acta de la secretària. Miro de fer memòria amb el mapa de la presentació. Tal com he avançat al matí a la Lourdes, miro d’enllestir la traducció de l’article sobre els grups intel·ligents. Em sembla que pot propiciar un debat per poder valorar el treball fet fins ara.

Comencem la sessió. Aquesta vegada tenim connexió però no puc accedir a les imatges anteriors. Els ho explico quina era la meva intenció. Em sembla que m’explico fatal. Somriuen. Ningú no es manifesta. Demano que s’agrupin i reparteixo les preguntes.  El grup dels sintagmes em retenen. Presencio la discussió. La Conxi, amb el full de ruta a les mans, el llegeix en veu alta a la resta dels companys. No l’acaba d’entendre. Els companys miren d’aclarir el dubte. Ella té en ment l’estructura d’una oració mentre que els companys, com la Mònica, han entès com s’organitza un sintagma. S’engresquen perquè s’adonen que mirant de resoldre la consulta de la Conxi han entès el contingut. Els animo a provar d’analitzar les frases que els vaig donar el dia abans. Veuen la llum. Contrasten els resultats. La Conxi s’adona perquè s’ha bloquejat abans. Estic content. Then we take Berlin.

Passo pels altres grups. La majoria em confessen que ja han respost la pregunta i la fan petar. Passo pel grup dels dialectes. L’Anna està esverada perquè no ha  pogut obrir el full de ruta. Els aconsello que acordin uns trets per comparar, però que disposen d’un quadre comparatiu boníssim. Protesten, sobretot l’Anna. S’atabala amb el brogit de l’aula. Al final, quan hi passo està de morros. Avui no ha après res. Em sorprèn el comentari. Miro com la puc ajudar però s’hi nega.  First Manhattan takes you.

Corregim el dictat. Els proposo de marcar les paraules claus. He pensat que pot ser una anticipació per localitzar les idees principal. Reparteixo l’article. Alguns el troben interessant mentre que altres rondinen. L’Anna es nega a fer l’activitat. Em descol·loca. Li dic que no cal que es quedi si la violenta la classe. Es queixa que ha d’esperar el final per agafar l’autobús. Em costa mantenir la calma. Miro d’acabar la posada en comú. M’hauria agradat que continuéssim la reflexió sobre si es consideren grups intel·ligents, però els rellisca el debat. Per tant, no em queda més remei que finalitzar la sessió. Then  Berlin takes you.

Advertisements