Les dues sessions són esgotadores. Pateixo, en silenci, la diferències de ritmes. D’altra banda, he observat un parell de curiositats: la confiança que ens tenim i que es van establint vincles d’amistat.

5a sessió. Vam recordar els barris. En vam triar sis. Va costar que entenguessis que n’havien de votar tres. Després vam acordar les preguntes per preparar la visita. Vaig presentar les ciutats rivals. Les havien ideades ells. Va fer gràcia la presentació. Els vaig informar que miraríem que a cada sessió d’eliminar-ne una.

Així doncs, per carregar-nos la primera hauríem de ser capaços d’explicar activitats quotidianes d’un company. No ens va donar temps perquè es va produir un esverament: les hores.  Van riure i ens van titllar d’il·lògics i de complicats. Em vaig posar seriós. Els vaig dir: “si nosaltres hem pogut aprendre l’hora en castellà; també ho podeu fer vosaltres en català”. Quarts, ben tocats. Pim-pam.

6a sessió. Cap tasca orientada al projecte, però sí cap a la gamificació. En aquesta sessió, dues ciutats en joc. Només vam ser capaços de suprimir-ne una. Sospito que per a alguns els va cansar que seqüenciés la tasca. Acabàvem de treballar dos exercicis que servien de model per al text que haurien de produir.  L’Edgar em va acusar de cansino. Vaig esclafir a riure. “Té nassos que m’ho digui un que es passa quatres hores tocant el violí”. Pim-pam-pum.

Advertisements