Sessió 27a.  Continuo amb el tarannà de proposar alguna activitat de repàs. Aprofito els comentaris finals en què la majoria confessa vacil·lacions pel que fa a la fonètica. Improviso una activitat per repassar els fenòmens treballats. Trio dos poemes. Facebook comença a ser un potosí. Consulto el mur de Carme Bové. Li pispo una composició de la poetessa gironina Joana Ramos i una estrofa d’El somiatruites d’Albert Pla. Em penso que els farà gràcia… Veig que han de recórrer als apunts per reconèixer els sons marcats. Desànims. Me’n penedeixo d’haver previst aquest escalfament. Un, dos, tres, un pasito pa’lante, María. Un, dos, tres, un pasito pa’trás.

 

Els demano que s’agrupin. Revifa en un moment l’ambient. Tothom té ganes de contrastar el full de ruta. En cada grup ja hi ha algú que ha mirat de planficar un esquema.  Hi vaig passant. Vaig aclarint dubtes. Alguns equips ho tenen enllestit; d’altres, en canvi, em demanen una altra sessió per ultimar-ho.

Sessió 28a. Persisteixo a aprofitar l’inici de la sessió per repassar. Demano que recordem quins fenòmens hem tractat. A mesura que els expliciten, els mostro la imatge que he triat per representar-lo i la penjo per les parets de l’aula. Després, els reparteixo targetes en què han de reconèixer el fenomen que hi tenen. Per l’observació del secretari de l’acta, ha agradat i ha tingut certa repercussió. A alguns en llegir els paperets penjats pels companys  els va servir d’exemples.  A uns altres, els vaig qüestionar la seva decisió, cosa que els va orientar per prendre la decisió final. Quan els vaig voler felicitar, remolejaven. Per què no poden reconèixer que van ser capaços de reconèixer els sons? No hi estem acostumats, com afirma Marta Romo. Ara bé, l’acta traeix el secretari, portaveu del fals esceptcisme. Continuo apostant per una cultura visual.

2014-02-14 11.26.25

 

2014-02-14 11.26.37

2014-02-14 11.26.482014-02-14 11.27.03

Continuem llegint l’entrevista a Yaakov Hetch. Em sembla que ens pot enriquir el nostre punt de vista sobre la diverstitat. Així és. Els encanta. Comproven que intento posar en pràctica el que defensa el pedagog israelita. A més d’un se’ns infla el pit. M’oblido que Amb ulls de nen es dedica a aquest tema.

Advertisements