Aquesta setmana han intervingut quatre grups de xerpes. Resulta difícil que sigui l’equip complet. Sempre en falta algun. Això significa que els grups que ha  de portar cada xerpa sigui massa nombrós. Costa que l’escoltin i són inevitables les capelletes. Ara bé, cada grup s’ha preparat a consciència l’esquema, tant, que hem hagut de superar alguns obstacles.

sessió 29a. S’estrenen dos grups de xerpes: els de l’assimilació i la morfologia verbal. Fallo jo perquè els faig entrar a matar. M’oblido del mural, de la cançó que van triar, de les preguntes que van acordar… Intenten explicar l’esquema que han fet, però s’ensorren amb les cares i els dubtes que els plantegen. Miro d’ajudar-los amb l’explicació final. Encara ho complico més. Els passo l’exercici sorpresa. No es veu gaire bé. Aprofito la lletra de la cançó que van triar per reconèixer-hi assimilacions.

És el torn del primer grup de morfologia verbal. Plantegen dos exercicis inicials per contextualitzar el contingut. Expliquen el dubte que tenim amb els verbs velaritzats pel que fa a l’imperatiu. Miro d’observar una xerpa. Trio la Inés. Prova d’assenyalar el que per ella és important o el que ha entès. M’agrada aquest enfocament més pràctic. És el que pretenia amb el grup d’experts.

sessió 30a. És un dia que he anat de bòlit. La classe del B1 al matí, bastant dura. Dina amb una esgarrapada. Tren i a Barcelona. Tornada i enllestir la classe. Avui completem la fonètica amb les germinacions, segons un dels xerpes. Vénen amb un esquema molt ben fet, però s’entrebanquen amb la geminació dels grups consonàntics del llatí (p:l, b:l, etc.) Comentem l’exercici. Em fan cares d’escepticisme i de “si-ho-dius-tu-ens-ho-haurem-de-creure”. La fatiga em traeix.  Els confesso, amb les dents serrades,  que si pogués els bufetejaria. Reacciono igual que ho fa ma mare en aquestes situacions. Quan es foten distants i incrèduls, m’he de contenir. Veus per què no puc ser un professor tradicional?

Continuem amb els verbs: participis i gerundi. Em passejo per l’aula parant l’orella. Sento l’Anna que els remarca en l’ús incorrecte del gerundi. “El Jaume hi va insitir molt”, sento. Abans, corregint l’exercici de verb, recordem la concordança verbal en les subordinades condicionals. Improviso un exemple.  Com que és el dia que emeten Polònia, em ve al cap el president i qui li ajuda a fer les reflexions [a) Oriol Junqueras, b) Duran i Lleida i c) Rosa Díez]

Els he reservat la Contra a Catherine Malabou perquè vagin reflexionant sobre la diversitat.

Advertisements