Divendres, reunió amb l’equip. Ens havíem compromès que cada grup presentaria un pla d’acció. Nosaltres, el grup de la diversitat —més que unes conclusions—, ens vam atrevir amb un  salt d’àngel. Au, que fa baixada!

De fet, la primera posada en comú ja va ser en la darrera reunió. Analitzant la situació, vam arribar a les  conclusions següents.  Apliquem moltes activitats o tasques grupals, però que no són gens col·laboratives. Hi manca fomentar la interdependència. També vam apuntar que ens costa gestionar les emocions que esclaten a l’aula. De vegades, són font de conflictes que som incapaç d’entomar-los. A més, l’avaluació final en el darrer grau de cada nivell argumenta un aprenentatge individualista. Per tant, vam acordar de documentar-nos i trobar-nos el 30 de gener.

La reunió de gener va ser distesa. Primer, vam recordar els punts tractats en la sessió anterior. Després, vam posar en comú el que cadascú havia trobat. Vam riure bastant perquè vam anar evocant anècdotes.  Finalment, ens vam engrescar que podríem experimentar alguna activitat per comprovar els diferents estils d’aprenentatge. De cop i volta, en vaig veure duent un barret negre.  Mirava de recordar a les companyes el nostre compromís. El temps se’n va tirar a sobre. Vam decidir que seguiríem pensant-hi i en tot cas intercanviaríem punts de vista a través del correu electrònic.

Suposo que empès per la lectura del llibre de Juan Carlos Cubeiro i Marta Romo El jardín de Babel, em va semblar que la nostra proposta encara havia de madurar. Faltava consolidar la visió i els objectius del grup. Així doncs, vaig proposar que primer consensuéssim l’enfocament cap a la diversitat. Al  llarg d’un mes ens hem enviat aproximadament una quarantena de missatges. Els dubtes inicials ens va servir per establir els objectius. Tot i això, havíem d’enllestir la reunió. Al final,  ens vam decantar per improvisar una reunió en què cadascú assumiria un rol. Ens posaríem una peça de roba com a pista per a la persona que ens hagués d’observar (reunió dins d’una reunió / observació d’un equip per reflexionar sobre l’equip i com ha d’atendre la diversitat a l’aula).

Mira que els dies anteriors vam passar de la incredulitat a l’entusiasme. Havíem pactat veure’ns una estona abans. Ens va costar centrar-nos, pels nervis de l’estrena.  Però just en l’actuació ens va entrar pànic escènic. Ens va costar entrar-hi i ens vam descol·locar per les nostres pròpies sortides. Finalment, les observadores van endevinar els diferents rols. Ens va costar explicar el motiu i què havíem acordat sobre la diversitat. De cop i volt, proposàvem que en la propera reunió ens centréssim a analitzar  les activitats per si preveien els diferents estils d’aprenentatge.

Finalment, ens vam animar a fer l’activitat Si jo fos… La vaig dirigir, però la meva sorpresa va ser comprovar que les meves companyes de grup em corregien les instruccions, fins i tot s’anaven a plantar. Però ens vam anar distendint a mesura que comentàvem les respostes. Pel que fa als accidents geogràfics, predominen els aquàtics. Quant als animals, dofins i óssos van repetir. El personatge històric, en canvi, Jane Austen.

Cal que reflexionem sobre la nostra actuació: Com ho va rebre l’altre grup? Què vam sentir mentre improvisàvem? Està bé analitzar activitats, però també potser hauríem de debatre sobre conflictes a l’aula.

Advertisements