Primera setmana que anem preparant el final de curs.

Dimarts: Dia Mundial de la Poesia. Va ser una sessió que vaig patir bastant, perquè vaig observar cares d’avorriment. La meitat del grup va venir preparat amb una poesia mentre que uns altres aterraven i no s’havien assabentat de l’activitat.

Com em vaig presentar a l’aula?

foto 4 (1)

Els vaig explicar que haurien d’escriure una estrofa del poema a les estovalles. Alguns van proposar d’enganxar el full que duien. M’hi vaig negar. El Chema va suggerir de sortir a recitar primer i, tot seguit, d’anar apuntant els versos.  En un tres i no res, vaig veure com l’Edgar desenfundava el violí i s’asseia darrere la taula. Aniria acompanyant musicalment el rapsoda. Va ser incapaç de tocar quan no entenia el poema per desconeixement de la llengua materna. Encara ens havíem de polir una hora!

Chema.50

Vaig formar quatre grups. Cada grup tenia un poema de Joan Vinyoli. El recitaven  com la frase maleïda de Tres pics i un repicó.  Cada alumne havia de dir la paraula de la targeta, però abans havia de repetir totes les paraules que havia escoltat. Va costar que entenguessin la dinàmica de l’activitat. Després es van adonar que cada grup tenia un poema diferent.

Dijous: Dia Mundial del Teatre. La Mercedes es va empescar per convèncer el seu grup d’oferir-me una sessió de biodansa. Només es va presentar la meitat del grup. Ens va explicar en  què consistia aquesta teràpia. Ens va formar en una rotllana i va aconseguir en una hora que ens desinhibíssim, que riguéssim, que celebréssim l’amistat, que ens concentríssim en el plaer de les carícies i que ens recollísim. Aquest va ser el moment que l’Edgar ens va oferir una versió de Le cygne de Camille Saint-Saëns.

Es pot comprovar com aconsegueix transformar-nos: de la timidesa i rigidesa inicials a la desimboltura i a la rialla, al gaudi. Sembla mentida que hagi pogut simbolitzar en una hora, els tres mesos que hem caminat junts. Aquest curs pretenia que cada sessió intentés ser una experiència.

Potser l’activitat que em va agradar més és la de la celebració de l’amistat, plena de simbolismes. Havies d’anar a buscar un amic i indicar-li què te n’havia captivat. Anaves amb ell observant el món. Quan t’ho indicava la monitora, es produïa una conflicte, per reconciliar-nos tot seguit. Així ens disposaven a sembrar i recollir l’amistat.

Anuncis