Sessió 35a. Mentre Maria Acaso xerrava sobre com dinamitar el model educatiu tradicional, jo explicava la història de la llengua catalana. Classe magistral… magistral… no del tot? La propera vegada em presentaré amb un tamboret, un got llarg de cubata i una cigarreta als dits. Iniciaré el periple: “Saben ustedes aqueeeel…” Es van divertir, uns; pesaven figues uns altres.

Hi hauria d’haver esmerçat una hora, però vaig esgotar tota la sessió. Sempre em passa el mateix. Desbarro. M’engresco. I vinga a relacions personatges i fets amb situacions actuals. Almenys hi va haver temps perquè cada grup contextualitzés el seu projecte. Per cert, algú, inconscientment, va fer un homenatge #rEDUvolutionari: “Jo em vaig aprendre la història de memòria i la vaig vomitar el dia de l’examen. Ja no em recordo de res més.”

Sessió 36a. Vaig negociar l’ordre de la sessió. Són assenyats, els alumnes!! Van decidir preparar el guiatge. Van contrastar l’exercici. Vaig aclarir dubtes. Van preparar l’esquema i finalment van pensar en les preguntes. Sort que és la darrera unitat. Ja posen el pilot automàtic a l’hora de qüestionar-se els continguts. Per cert, el grup de la substitució pronominal tenien ben frescos els pronoms!

Després vam començar a planificar el projecte narratiu. Encara no sé com el concretarem. Va costar que sabessin plasmar la idea. Pensaven en un títol i no pas en la trama. Es nota que acabaven d’escriure un article d’opinió. Demà, donarem entrada als dolents, els que entorpeixen la singladura dels herois. Jo xalo. Elaborarem peces històriques. Guaita!

Advertisements