Sessió 37 Encetem la darrera unitat.Últim esforç dels xerpes. En aquesta cas entren en acció els dos grups de xerpes que s’han dedicat als continguts del lèxic. Havíem acordat com plantejaríem l’explicació.  Seguiríem l’esquema de la unitat anterior, que va anar prou bé. Primer els presento l’exercici inicial. Cadascú el fa individualment. Després el xerpa presenta el document que ha preparat, amb un resum o un esquema del contingut. Fan un exercici per comprovar si ho han entès i fan la posada en comú de l’exercici inicial.

De totes maneres, primer, ideo un exercici sorprenent. Fem un pluja d’idees sobre malvats. Aquesta activitat respon a dos objectius: havien de pensar en un personatge malvat per al projecte narratiu, però ara hem de vèncer l’etapa més àrdua, la del tram final. Arribo a la conclusió que tan bon punt acabem aquesta unitat, retornem a l’esperit de les classes inicials: #rEDUvolution sí o sí.  Mentre passejo per l’aula, els xerpes estan satisfets per exposar el que han preparat. Ens adonem que els documents s’han desformatat. Crisi amb la derivació! Rialles, cares ensopides o bé groguis. Freno els primers símptomes d’histèria. Els demano que es concentrin amb el guiatge del xerpa.

Continuem amb la sinonímia i antonímia. Una de les xerpes té un atac de pànic. No entén un concepte que ha d’explicar. Miro de calmar-la. Li espeto que si no sap què és que prescindeixi d’explicar-lo. Sento una altra xerpa que davant les cares d’estupefacció dels companys es justifica argumentant que estan en un nivell superior.  Quants professors repatanis no s’han escudat amb la mateixa excusa quan s’han vist incapaços d’aclarir un dubte? Hauria estat bé filmar aquestes sessions per fer-ne un documental. Es demostraria els efectes perniciosos del model educatiu que impera avui en dia. No és cosa de quatre guillats, ni de marypoppins, ni de kumbes, ni de hippies… De fet, és el que deien de la meva àvia a can colapi. Ja feia un munt d’anys que exercicia abans que s’estrenés la pel·lícula de Walt Disney. Evidentment, els seus fills, els meus oncles, van ser kumbes, hippies i progres… No es van dedicar a la docència.

Em demanem per un company. Els informo que ha presentat la dimissió. Cares de resignació… Tanco la classe justificant l’activitat d’escalfament. En aquesta etapa final ens cal practicar l’autocontrol i no deixar-nos seduir pel bàndol obscur (tinc unes ganes de presentar-me vestit de Darth Vader i mussitar-los: “sóc el vostre pare….”)

Sessió 38 Continuo amb la idea d’arrancar amb una sopresa. Tornem amb la pluja d’idees. Ara els demano per olors. És plantejar-los aquestes activitats i els canvia la cara, el posat. S’engresquen. Somriuen. Miro de recordar el que vaig llegir en el llibre de Juan Carlos Cubeiro. Cares atentes. De moment, m’ho guardo, però l’olfacte serà la proposta perquè cada grup il·lustri els seus continguts en el mural. Estic dubtant si més endavant fem una consulta per triar l’olor de tot el grup o mirem que sigui un dels factor determinants per  formar  grups… Si algú em pot orientar, li agrairé un comentari.

Pel que fa a la resta de la sessió, us recomano que en llegiu l’acta. Avui he descobert per què m’agraden les actes de la Montse C. Li agrada escriure contes. Té raó. Els hauria d’haver fotografiats. Poesia visual. Tots patíem per la sessió i vet aquí que vam aconseguir remuntar-la, malgrat les cares atònites. Algú em va dir: “Avui t’hem fet gastar la veu, eh?” Se n’anava satisfeta. El profe, finalment,  li havia explicat els continguts.

Per cert, ahir vaig demanar la futura col·laboració a l’autora de l’acta d’aquesta sessió. Ens hem de convertir en una colla castellera. Per tant, ens haurà de fer de cap. Atenció, es preveu que a partir de dijous es produeixi un esclat de #rEDUvolution. Aquesta onada es perllongarà fins al final de curs.

Anuncis